PERSONATGES I NARRADORS
Els personatges són els éssers que participen en l'acciódle relat . Com els fets en què intervenen, els personatges poden ser reals o ficticis.
Segons la importància que tenen en el desenvolupament de l'acció, els personatges poden ser:
- Principals. Juguen un paper determinant en l'acció, especialment el protagonista, que n'és el motor.
- Secundaris. El seu paper no és decicisiu, sinó que envolten els personatges principals i influeixen en la seva manera d'actuar.
El narrador és la figura que, per decisió de l'autor, s'encarrega d'explicar la història. El narrador estableix el punt de vista, que és la perspectiva des de la qual es narra la història. El narrador pot ser:
- Extern: no participa en la història. S'expressa en tercera persona.
- Intern: és un personatge, principal o secundari, que s'integra en la història. Sol expressar-se en primera persona.
En una narració podem trobar tres tipus de text diferents:
- La narració pròpiament dita. És la tipologia principal, on s'articula l'acció i s'inclouen els altres tipus de text.
-La descripció. Serveix per explicar com són els personatges, els espais en què transcorre l'acció, els objectes...
El diàleg. Reprodueix les paraules dels personatges quan intervenen directament en la narració.
RECURSOS LINGÜÍSTICS DE LA NARRACIÓ
En el text narratiu predominen aquest elements lingüístics:
L'estructura bàsica és el sintagma verbal. el text narratiu gira a l'entorn de l'acció i la categoria gramatical que la representa és el verb. El verb, doncs, expressa l'acció que es du a terme, i els adverbis i altres complements verbals aporten informació sobre aquesta acció; per exemple, el lloc, el moment o la manera en què es desenvolupa:
Sintagma verbal -
Ahir va sortir a corre-cuita de la feina.
c.c v c.c. manera c.c.de lloc
temps
- El verb- El temps habitual de la narració és el passat, perquè en un relatse solen explicar accions que ja han succeït. Els temps verbal de passat que predominen són:
a) El passat ( simple i perifràstic) és el temps fonamental de la narració.
Expressa una acció acabada i puntual.
Simple - Obrí la porta, entrà sense presses i disparà.
Perifràstic- Es va desmaiar, però al cap d'uns instants va recuperar la consciència i va assenyalar el culpable.
Una oració és un conjunt ordenat de mots que té un sentit complet i independent.
El taxista neteja els vidres. - La paret està bruta. - Obriu la porta
L'oració consta de dues parts ben diferenciades:
- El subjecte : és allò de què parlem. El nucli sol ser un nom.
- El predicat: és la informació que donem sobre el subjecte. El nucli és el verb.
Els resultats de l'avaluació són força bons.
subjecte predicat.
L'element més important de l'oració és el verb i la seva presència indica que es tracta realment d'una oració.
L'aire fred- No és una oració.
L'aire és fred.
Pel que fa a la relació entre subjecte i predicat, cal tenir en compte:
- L'ordre habitual és subjecte+predicat, però aquest ordre molts cops s'altera:
Els teus germans no fan res. No fan res, els teus germans
Subjecte. predicat predicat subjecte
Sabeu quina és la diferència que hi ha entre una frase i una oració?
Una oració estaria formada per un conjunt de mots amb un sentit complet. A més, sempre tindria un verb.
Ex:
-L'Ariadna és molt agradable.
Una frase, és un equivalent a oració, també té un sentit complet,
segons el DIEC2, per tant, tant és pot dir oració com frase, són
sinònimes. Per tant, tant podem parlar d'oracions com de frases. De vegades, erròniament, se'ns ha fet veure que les frases no tenien verb, quan era totalment fals.
Si ens trobem amb una oració o frase que no té verb, llavors estem parlant de què no és una oració.
Ex:
-La taula gran (no és oració, no té verb).
-La casa és ampla (és oració, té verb).
Per un altre costat, ja sabem que l'oració té dues parts: el SN (sintagma nominal) que fa funció de subjecte i que té de nucli el nom, i el SV (sintagma verbal), amb funció de predicat i que té com a nucli un verb.
Ex:
-Els jugadors de l'equip de futbol.
('futbol' és el nucli del sintagma nominal i tota l'oració és el SN que fa de subjecte).
-s'entrenen avui per la tarda.
('s'entrenen' és el nucli del SV, que és tota la resta, i que constituirà el predicat).
.Com podem saber si hi ha o no subjecte en una oració?
1. El SN (subjecte) concordarà sempre en nombre (singular o plural) i persona (primera, segona o tercera) amb el verb.
Ex:
-Els jugadors de l'equip de futbol s'entrenen avui per la tarda.
(jugadors= 3a persona del plural, ells; s'entrenen= 3a persona del plural)
2. Per identificar el subjecte d'una oració cal fer la prova de la concordança:
.Cal canviar el nombre del verb i
el nom que fa de subjecte també haurà de canviar de nombre. Tant de
singular a plural com de plural a singular.
Ex:
-El fanaler és un ofici que s'ha perdut al segle XX.
-Els fanalers són uns oficis que s'han perdut al segle XX.
Oracions amb subjecte el·líptic
Són aquelles oracions en les que no diem el
subjecte perquè ja queda clar quin és.
§ Canto molt bé. (jo)
§
Anirem a Barcelona. (nosaltres)
§
Estudiareu aquesta lliçó.(vosaltres)
§
Agafa la cartera. (tu).
Les oracions es tanquen amb un o altre signe de puntuació, segons el tipus d'oració de què es tracti:
- Generalment, les oracions es tanquen amb un punt:
El concert va tenir molt d'èxit.
- A vegades, la coma, el punt i coma i els dos punts també tanquen oracions:
Va obrir la caixa, la va tornar a tancar.
Va obrir la caixa; la va tornar a tancar.
Escolta'm bé: demà vindràs amb mi.
- Les frases interrogatives, que plantegen una pregunta amb el signe d'interrogació:
Què dius? On vas? Com ha farem?
- Les frases exclamatives, que expressen sorpresa, por, una ordre..., es tanquen amb el signe d'exclamació.
Que bonic! Quin ensurt! Vés-te'n!
- Les frases inacabades, o que contenen una enumeració, es tanquen amb els punts suspensius:
No sabia que... Comprarem pa, llet, fruita...
