diumenge, 21 de maig del 2017

QUÈ ENTRARÀ A L'EXAMEN DEL TEMA 8-9?

En el proper examen hi haurà :
             


                    - Una lectura i preguntes de comprensió.
              - La narració. La memòria col·lectiva.
              - L'estructura de la paraula.
               - Tipus de morfemes : Gramaticals i derivatius.
               -  Els morfemes derivatius o afixos :  prefixos,   
                  infixos, sufixos.                                  
               - Els gentilicis.
                - Els determinants: L'article, els demostratius, els                               
                  possessius, els quantitatius els numerals, 
                   els indefinits.
                 - Un dictat
                 - Una expressió escrita.






TEMA 9


ELS DETERMINANTS

Els determinants són paraules que acompanyen el nom i en limiten el significat. Concorden amb el nom en gènere i en nombre. Es classifiquen en : articles, demostratius, possessius, quantitatius, numerals i indefinits.







TEMA 8

LA NARRACIÓ . LA MEMÒRIA COL·LECTIVA

El temps històric és el moment en què transcorre l'acció narrativa. Una narració es pot situar en qualsevol època: en temps molts remots, en l'actualitat, en el futut...
La tira d'un o altre moment històric és important perquè condiciona gran part dels elements que conforme el relat. Les societats evolucionen, les formes de vida canvien, el progrés modifica la manera de viure: cada època presenta característiques que es veuen reflectides en el narració.

Els fets narrats poden ser:
- reals: quan s'esdevenen a la realitat, és a dir, ocorren en un temps i un espai verídics.
- fictícis: quan s'esdevenen en una obra de ficció fruit de la imaginació de l'autor.

L'espai és el lloc on succeeixen els fets de la narració. La construcció del relat depèn en gran mesura de l'espai on se situa l'acció: el clima, la història, les formes de vida, la religió i les creences configuren la manera de ser i de veure el món dels personatges. A més, les característiques de l'espai determinen si el relat és realista o fantàstic, si comunica una idea de llibertat o d'angoixa...

L'imaginari col·lectiu són totes aquelles històries que, transmeses de generació en generació, formen part de la memòria d'un poble o d'un país. Són tradicions, creences i llegendes que, tot i que poden tenir una base real, amb el temps s'han anat carregant d'elements ficticis.

L'ESTRUCTURA DE LA PARAULA

El català, com altres llengües derivades del llatí, és una llengua flexiva. En aquest tipus de llengua, l'estructura de la paraula consta de:

- Un lexema que conté informació lèxica sobre el significat del mot.
Pâïs- os              cant- em               paper- et

- Ums morfemes, elements que s'afegeixen  al lexema i que contenen informació diversa.

païs- os         informa que és masculí plural.

cant-em          Informa que és present, 1a. persona dle plural.

paper- et          Informa que és petit.

Una paraula pot constar només del lexema: país, paper, cel, sol...

TIPUS DE MORFEMES

Hi ha dos tipus bàsics de morfemes:

- Morfemes gramaticals, que poden aplicar-se a:

  Noms i adjectius- i informen sobre el gènere i el nombre.

  finestra blanca  -  Gènere femení, nombre singular.
  nois  impertinents - gènere masculí, nombre plural.

  Verbs , i informen sobre el temps, el mode, la persona i el nombre.

  esperem  - presemt d'indicatiu, 1a. persona del plural.
   cantarà   -  futur, 3a. persona del singular.

- Morfemes derivatius, serveixen per crear nous mots a partir d'un mot primitiu, modificant de diverses maneres el seu significat original.

 pastís  - pastisser  ( Persona que fa pastissos) 
 casa    - caseta      ( Casa petita) 

Els morfemes derivatius o afixos són elements que s'adjunten per formar nous mots. Podem distingir tres tipus s'afixos.

. Els prefixos: se situen davant del lexema.

re-canvi     pre-història       vice- director        des-fer

. Els infixos : es col·loquen enmig del lexema.
pols-eg- ós           ferr-et-er

. Els sufixos: se situen darrere del lexema.
veïn- at      bra-cet        clau-er        cotx-ás

Els sufixos que signifiquen "habitant de" s'anomenen gentilicis.

   barceloní / ina  - habitant de Barcelona.
   canadenc          - habitant del Canadà

Cal tenir en compte que els gentilicis són noms comuns, per tant cal escriure'ls en minúscula. 

dimecres, 26 d’abril del 2017

QUÈ ENTRARÀ A L'EXAMEN DEL TEMA 7?












   - Els personatges i narradors: 
     Principals i secundaris
  - El punt de vista narratiu:
     Narrador extern i narrador intern. 
  - Els tres tipus de text:
      La narració, la descripció i el diàleg.
   - Els recursos lingüístics de la narració.
       El sintagma verbal
   - L'oració
   - Les frases interrogatives, exclamatives, enunciatives i inacabades.
   - Dictat
   - Expressió escrita.

TEMA - 7 -

PERSONATGES I NARRADORS
Els personatges són els éssers que participen en l'acciódle relat . Com els fets en què intervenen, els personatges poden ser reals o ficticis.
Segons la importància que tenen en el desenvolupament de l'acció, els personatges poden ser:
- Principals. Juguen un paper determinant en l'acció, especialment el protagonista, que n'és el motor.
- Secundaris. El seu paper no és decicisiu, sinó que envolten els personatges principals i influeixen en la seva manera d'actuar.

El narrador és la figura que, per decisió de l'autor, s'encarrega d'explicar la història. El narrador estableix el punt de vista, que és la perspectiva des de la qual es narra la història. El narrador pot ser:
- Extern: no participa en la història. S'expressa en tercera persona.
- Intern: és un personatge, principal o secundari, que s'integra en la història. Sol expressar-se en primera persona.

En una narració podem trobar tres tipus de text diferents:
- La narració pròpiament dita. És la tipologia principal, on s'articula l'acció i s'inclouen els altres tipus de text.
-La descripció. Serveix per explicar com són els personatges, els espais en què transcorre l'acció, els objectes...
El diàleg. Reprodueix les paraules dels personatges quan intervenen directament en la narració.

RECURSOS LINGÜÍSTICS DE LA NARRACIÓ

En el text narratiu predominen aquest elements lingüístics:
L'estructura bàsica és el sintagma verbal. el text narratiu gira a l'entorn de l'acció i la categoria gramatical que la representa és el verb. El verb, doncs, expressa l'acció que es du a terme, i els adverbis i altres complements verbals aporten informació sobre aquesta acció; per exemple, el lloc, el moment o la manera en què es desenvolupa:
Sintagma verbal - Ahir  va sortir a corre-cuita de la feina.
                            c.c           v              c.c. manera    c.c.de lloc
                                temps


- El verb- El temps habitual de la narració és el passat, perquè en un relatse solen explicar accions que ja han succeït. Els temps verbal de passat que predominen són:

a) El passat ( simple i perifràstic) és el temps fonamental de la narració.
Expressa una acció acabada i puntual.

Simple - Obrí la porta, entrà sense presses i disparà.
Perifràstic- Es va desmaiar, però al cap d'uns instants va recuperar la consciència i va assenyalar el culpable.



https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFrJ9Btfn39WhfE6r4Do6iNBRKww-zw5WTFQKhIGGdHvqzd_QCVA6P6Vc_mulTQye0k2jOKG9s_mCffLg1M0xUldMpiE1eiq-y2968Gx-rMoiI1KCbSGUSYLLTw1Qnc1Vw7EjqQ582xXg/s1600/verbs.png

Una oració és un conjunt ordenat de mots que té un sentit complet i independent.
El taxista neteja els vidres.  - La paret està bruta.   -  Obriu la porta
L'oració consta de dues parts ben diferenciades:
- El subjecte : és allò de què parlem. El nucli sol ser un nom.
- El predicat: és la informació que donem sobre el subjecte. El nucli és el verb.

       Els resultats de l'avaluació són força bons.
                    subjecte                                         predicat.

L'element més important de l'oració és el verb i la seva presència indica que es tracta realment d'una oració.

  L'aire fred- No és una oració.
  L'aire és fred.

Pel que fa a  la relació entre subjecte i predicat, cal tenir en compte:
- L'ordre habitual és subjecte+predicat, però aquest ordre molts cops s'altera:

Els teus germans no fan res.            No fan res, els teus germans
     Subjecte.                          predicat                            predicat              subjecte


Sabeu quina és la diferència que hi ha entre una frase i una oració?
Una oració estaria formada per un conjunt de mots amb un sentit complet. A més, sempre tindria un verb.
Ex:
-L'Ariadna és molt agradable.
Una frase, és un equivalent a oració, també té un sentit complet, segons el DIEC2, per tant, tant és pot dir oració com frase, són sinònimes. Per tant, tant podem parlar d'oracions com de frases. De vegades, erròniament, se'ns ha fet veure que les frases no tenien verb, quan era totalment fals.
Si ens trobem amb una oració o frase que no té verb, llavors estem parlant de què no és una oració.
Ex:
-La taula gran (no és oració, no té verb).
-La casa és ampla (és oració, té verb).
Per un altre costat, ja sabem que l'oració té dues parts: el SN (sintagma nominal) que fa funció de subjecte i que té de nucli el nom, i el SV (sintagma verbal), amb funció de predicat i que té com a nucli un verb.
Ex:
-Els jugadors de l'equip de futbol.
('futbol' és el nucli del sintagma nominal i tota l'oració és el SN que fa de subjecte).
-s'entrenen avui per la tarda.
('s'entrenen' és el nucli del SV, que és tota la resta, i que constituirà el predicat).
.Com podem saber si hi ha o no subjecte en una oració?
1. El SN (subjecte) concordarà sempre en nombre  (singular o plural) i persona (primera, segona o tercera) amb el verb.
Ex:
-Els jugadors de l'equip de futbol s'entrenen avui per la tarda.
(jugadors= 3a persona del plural, ells;  s'entrenen= 3a persona del plural)
2. Per identificar el subjecte d'una oració cal fer la prova de la concordança:
.Cal canviar el nombre del verb i el nom que fa de subjecte també haurà de canviar de nombre. Tant de singular a plural com de plural a singular.
Ex:
-El fanaler és un ofici que s'ha perdut al segle XX.
-Els fanalers són uns oficis que s'han perdut al segle XX.




Oracions amb subjecte el·líptic
 
Són aquelles oracions en les que no diem el subjecte perquè ja queda clar quin és.

§  Canto molt bé. (jo)
§  Anirem a Barcelona. (nosaltres)
§  Estudiareu aquesta lliçó.(vosaltres)
§  Agafa la cartera. (tu).

Les oracions es tanquen amb un o altre signe de puntuació, segons el tipus d'oració de què es tracti:
- Generalment, les oracions es tanquen amb un punt:
     El concert va tenir molt d'èxit.
 - A vegades, la coma, el punt i coma i els dos punts també tanquen oracions:
Va obrir la caixa, la va tornar a tancar.
Va obrir la caixa; la va tornar a tancar.
Escolta'm bé: demà vindràs amb mi.

- Les frases interrogatives, que plantegen una pregunta amb el signe d'interrogació:
Què dius? On vas? Com ha farem?
- Les frases exclamatives, que expressen sorpresa, por, una ordre..., es tanquen amb el signe d'exclamació.
Que bonic!   Quin ensurt!   Vés-te'n!

- Les frases inacabades, o que contenen una enumeració, es tanquen amb els punts suspensius:
 No sabia que... Comprarem pa, llet, fruita...
















 

dissabte, 11 de març del 2017

TEMA 6 NARRAR HISTÒRIES


Narrar és explicar uns fets, situats en un temps i un espi determinats i protagonitzats per uns personatges. Els fets narrats poden ser reals o ficticis.

EL TEMA- És allò de què tracta el text, és a dir, la idea principal a l’entorn de la qual gira la narració. Els temes de les narracions poden ser molt variats: l’amor, la soledat, la guerra, el dia a dia, la mort, les relacions i conflictes humans… En una narració hi pot have un tema principal i d’altres de secundaris.
LA SINOPSI- D’una obra és un resumo n s’exposen les línies bàsiques de l’argument. A la contracoberta dels llibres hi sol haver una sinposi de l’obra que contenen.
ELS FETS- Que s’expliquen en una narració són les accions que realitzen els personatges o els esdeveniments que els succeixen Generalment, els fets narrats s’encadenen els uns amb els altres per una relació de causa-efecte: és a dir, un fet es produeix per algun motiu i, alhora, provoca uns efectes o conseqüències.



ESTRUCTURA DEL TEXT NARRATIU
L’estructura del text narratiu sol constar de tres blocs:

·      El plantejament- Situa els personatges, l’època i el lloc en què es desenvoluparan els fets- També presenta l’inici del conflicto.
·      El Nus És el cos central de la narració, on es desenvolupael conflicto
·      El desenllaç- És l’acabament de la història. Pot ser:
-       Tancat, quan el conflicto queda resolt.
-       -Obert, quan no queda clara la solució del conflicto i cal la interpretació del lector.

EL SINTAGMA VERBAL

És l’estructura formada pel verb més els seus complements, és fonament lingüístic de la narració. L’acció s’expressa amb el verb, i per això, en una narració abunda tant aquesta categoría.

El temps més habitual de la narració és el passat, perquè generalment expliquem fets que ja s’han esdevingut. Ara bé, una història també es pot contruir en present o fins i tot en futur.


EL SINTAGMA VERBAL

És l’estructura formada pel verb més els seus complements, és fonament lingüístic de la narració. L’acció s’expressa amb el verb, i per això, en una narració abunda tant aquesta categoría.
El temps més habitual de la narració és el passat, perquè generalment expliquem fets que ja s’han esdevingut. Ara bé, una història també es pot contruir en present o fins i tot en futur.





Fem senzill el sintagma verbal (SV).


EL SINTAGMA VERBAL

Quan tenim a davant un sintagma verbal, el primer que hem de fer és localitzar el seu nucli. El nucli del sintagma verbal (SV) serà el verb. Recordem que el nucli és la paraula més destacada dins d’una estructura o sintagma d’oració, la paraula o mot que mai pot suprimir-se perquè ens dóna la informació bàsica dins del sintagma que tractem.

Dins del SV hi ha dos tipus d’estructures:

Estructura                                                                    Exemples


Verb (V)   canto                                                                   
canto, balles, dorms (V + V + V)

Verb (V) + complements verbals (CV)                        
     Trenca la pilota (V + CV)


N.B. Cal que coneguis mínimament els verbs per tal de saber-los localitzar en una oració. Els verbs indiquen accions, moviment. Recomano donar una ullada a tres verbs models de cada conjugació: el verb cantar, el verb córrer i el verb dormir. Els pots consultar aquí:





!!EXERCICIS:


1.      Subratlla o assenyala quin és el nucli dels sintagmes verbals següents:

-Cantes molt bé.

-Podries engegar la ràdio?

-Guarda el llibre.

-Mira a través de la finestra.

-Va de viatge.

-Tanca la boca!

-Anireu a la sortida?

-Engega el motor del cotxe.


EL VERB-
El verb és un tipus de paraula que expressa accions, estats, o procesos del subjecte.
Els verbs són paraules que tene flexió, és a dir, que presenten diverses formes.
Les formes verbals estan constituídes per:
-       Un lexema o arrel. És la part que generalment no canvia, és a dir, que es manté igual en totes les formes del verb.
-       Unes terminacions o desinències. Són elements que canvien a cada forma verbal. S’afegeixen al lexema per expresar el temps ( present, passat, o futur) el mode ( indicatiu, subjuntiu o imperatiu), el nombre ( singular o plural), la persona gra matica,  ( 1ª. 2ª. o 3ª. )..
       LEXEMA                                  TERMINACIONS
           Cant-                                              -  o
           Cant-                                              -  es
           Cant-                                              -   a   
           Cant-                                              -  em           
           Cant-                                              -   eu
           Cant                                                - en


LA CONJUGACIÓ
La conjugació és el conjunt de totes les formes que té un verb. Segons la terminació de l’infinitiu, agrupem els verb en tres conjugacions.

1ª. Conjugació infinitiu acabat en   -ar-    Cantar, saltar, mirar…
 2ª. Conjugació infinitiu acabat en  -re -   Perdre, seure, creure…
                                                        -er-   Témer, valer, néixer…
3ª. Conjugació infinitiu acabat en    -ir-    Dormir, seriv, cosir…

Conjugar és enumerar ordenadament les formes que presenta un un verb en cada temps, mode i persona.

Verbs regulars i verbs irregulars.
Cada conjugació té les seves terminacions pròpies, que s’exemplifiquen mitjançant un verb model.

Hi ha cinc models bàsics de conjugació:
1ª. Conjugació: Cantar
 2ª. Conjugació Témer i Perdre
3ª. Conjugació Dormir i Servir (alguns verbs de la 3ª. Conjugació segueixen el model del verb servir i afegeixen un increment –eix entre el lexema i les terminacions d’algunes persones del present : Serveixo. S’anomenen verb incoatius.

Els verbs regulars són aquells que segueixen en totes les formes el verb model de la seva conjugació.

Els verbs irregulars són aquells verbs que s’aparten de la conjugació del verb model.
Per exemple, el verb anar és irregular perquè no segueix el model del verb cantar.

Les formes verbals poden expresar, mitjançant les terminacions:
La persona i el nombre gramatical.
El temps verbal.
El mode verbal.

La persona i el nombre
Les persones gramaticals fan referencia als elements bàsics que intervenen en l’acte comunicatiu. Hi ha tres persones gramaticals, en nombre singular i plural, i les designen les persones personals forts:
Primera persona      
Singular :  jo                     Plural : nosaltres                   

Segona persona
Singular : tu                     Plural: vosaltres

Tercera persona
Singular: ell / ella             Plural : ells /elles
                                                                                                                                     



FORMES PERSONALS I FORMES NO PERSONALS.

En la conjugació dels verbs hi ha dos tipus de formes verbals:

Les formes personals, és a dir, que tenen persona gramatical: jo menjo, tu surts, ells marxen…

Les formes no personals, que no tenen persona gramatical, són:

-       Infinitiu-  Cantar
-       Gerundi- cantant
-       Participi- Cantat, cantada, cantats, cantades









EL TEMPS VERBAL

El temps verbal expressa el momento en què es realitza l’acció. El punt de referencia és el momento en què parlem. Els temps fonamentals són :

Passat (abans del moment en què parlem): cantava, vaig cantar...
Present (ara, mentre parlem): canto...
Futur ( després del moment en què parlem): cantaré, hauré cantat...

TEMPS SIMPLES I TEMPS COMPOSTOS

Els temps verbals poden ser:

Simples, quan la forma verbal consta d’un sol mot. Per exemple : penso, sortiràs, vindrien...

Compostos: quan la forma verbal consta de dos mots:
Verb auxiliar haver+ participi del verb

Per exemple: he fet, havia sortit, hauré vingut, hauria menjat...

EL MODE VERBAL

El mode verbal indica com entén l’emissor l’acció que expressa el verb: Hi ha tres modes verbals:

L’indicatiu indica que l’acció és real : Sortiré de seguida.

El subjuntiu presenta l’acció hipotètica ( com un desig, una possibilitat...) Tant de bo sortís de seguida!

L’imperatiu: expressa l’acció com una ordre: Surt de seguida!




LA DIÈRESI

La dièresi consisteix en dos puntets que posem damunt la i i la u per indicar:
·      Que cal pronuciar la u dels grups: güe, güi, qüe, qüi.
·      Que hi ha un trencament del diftong, és a dir, que es pronuncia en dos cops de veu i es produeix un hiat. Raïm, veïns, llaüt, peüc.


Per marcar el trencament del diftong, s’usa l’accent i la dièresi
·      S’usa l’accent quan les normes d’accentuació ho permeten.
Per exemple, país s’accentua perquè és una paraula aguda acabada en s
   
·      S’usa la dièresi quan les normes no permeten accentuar o quan l’agrupació vocàlica es troba en situaciò àtona.
 Per exemple: raïm porta dièresi perquè és una paraula aguda acabada en  - m  i no es pot accentuar.

EXERCICIS VOLUNTARIS


Paraigües

Ensaïmada

Veïns