Un retrat és la descripció dels trets característics d'una persona. El retrat pot ser físic o psicológic, segons si descriu aspectes corporals o anímics de la persona.
El retrat que algú fa d'ell mateixi s'anomena autoretrat.
D'altra banda la caricatura és la descripció que es fa d'algú tot exagerant alguns trets característics.
El retrat físic
Descriu les caractéristiques que destaquen de l'aparença externa d'una persona.
* L'aspecte, o aparença externa, d'una persona és la manera com es presenta als ulls dels altres ( o d'ella mateixa quan es veu en un mirall, per exemple). Per descriure l'aspecte d'una person, ens fixarem en les dimensions del cos, l'edat, l'estat de salut, la forma de vestir...
* La cara és la part del cos que més coses dii sobre una persona. El llenguatge és tic en recursos per descriure les componente del rostre.
- Color: blanc, morè, bru, colrat, pàl·lid...
- Forma: rodona, allargada, quadrada, ovalada...
- Front : ample, estret, arrugat, llis..
- Ulls: alegres, vius, desperts, brillants, tristos, apagats, somorts...
- Nas: aguilenc, punxagut, aixafat, xato, arrodonit, recte, tort...
- Boca : grossa, petit, fina, fresca, petonera...
- Llavis : prims, gruixuts, sensuals, mollsuts...
- Pestanyes: esclarissades, espesses, llargues, curtes...
- Celles: gruixudes, primes, juntes, separades, arquejades...
- Orelles : grosses, petites, llargarudes, punxedgudes, pàmpols...
- Cabells: arrissats, llisos, negres, rossos, castanys, esbullats...
EL RETRAT PSICOLÒGIC
El retrat psicològic descriu el caràcter d'una persona: la forma de ser, d'actuar, els gustos i costums, els sentiments, la manera de viure i d'entendre les coses...
Trets de caràcter:
actiu, dinàmic badoc, gandul
valent, atrevit, audaç poruc, covard, aturat
geniüt, rampellut plàcid, pacífic
pacífic, tranquil bel·licós, busca-raons, agressiu
amable, atent esquerp, adust
bo, bondadós dolent, despietat
generós, esplèndid avar, egoista, ambiciós
assenyat, prudent, entenimentat arrauxat, disbauxat, eixelebrat
espavilat, eixerit, viu totxo, gamarús
astut, sagaç càndid, bona fe
ingenu,crèdul, innocent maliciós, capciós
COM ES FA UNA DESCRIPCIÓ D'UNA PERSONA.
RECURSOS LINGÜÍSTICS DE LA DESCRIPCIÓ.
Cada tipus de text requereix recursos lingüístics determinats. El text descriptiu demana:
* 1- Presència important de noms amb molts adjectius que n'expliquin les caractéristiques:
esquena ampla, ungles vermelles, moble vell.
També podem acompanyar els noms amb altres estructures ( preposició + nom )
Ulls de felí, orelles d'elefant, porta de fusta.
*2 Ús d'un tipus déterminat de verb que permeti relacionar l'element descrit amb les qualitats que el caracteritzen : ser, estar, semblar, tenir, presentar...
Era alt, tenia el front ample i presentava unes formes atractives.
* 3 Signes de puntuació relacionats amb l'enumeració d'elements, fonamentalment comes, punts i punts suspensius.
Pel que fa al lèxic, cal diferenciar els recursos que convé utilitzar en una descripción objetiva i una en subjetiva.
En una descripció objectiva cal usar parrales precises que exposin característiques comprobables d'allò que es descriu.
Una descripció subjectiva busca els efectes expressius del llenguatge. Demana, sobretot, recursos que permetin descriure un element a partir de l'associació que s'estableix entre les seves qualitats i les d'una cosa similar.
La comparació explica les característiques d'un element a partir de la semblança que manté amb un alter. El nexe
com relaciona els dos elements. Alt com un Sant Pau
La metáfora també estableix una relació de semblança entre dos elements però identifican-los com si fossin la mateixa cosa: Aquest noi té unes mans d'or.
La personificació consisteix a atribuir característiques humanes a elements inanimats. Com fa Josep Pla en El meu país : El vent passa les hores rebolcant-se en els sembrats.
En una descripció subjectiva solen abundar les verbs que estableixen associacions : recordar, ver l'efecte, semblar, representar, evocar...
També és freqüent l'ús de quantitatius ( gens, força, massa, gaire, prou...) acompanyant l'adjectiu. Era força alt i no gaire prim.
