diumenge, 16 d’octubre del 2016

LES GRAFIES VOCÀLIQUES

El diftong

ELS DIFTONGS





EXERCICIS DE DIFTONGS

LA O I LA U

El so de la u es pot escriure amb dues grafies, o, u . Les normes són semblant a les de la vocal neutra.
Si el so de la u es troba al radical
Noms i adjectius. S'ha de buscar un mot de la mateixa família en què la vocal es trobi en posició tònica.

Portal- Porta            Puntada -  Punt.

Verbs . Cal pensar en la 1a. i la 3a. persona del present d'indicatiu, perquè sempre és tònica.

Si el so de la u es troba a la terminació:

Nom i adjectius
 Singular- La major part acaben en o : amo, carro, ferro, fondo, lloro...
Hi ha accepcions que acaben en u : ateneu, cacau, estiu...

Plural- Els mots acabats en s, ç,tx,x,ix, sc, st, xt,ig fan el plural amab os
Cos- cossos
braç- braços
gest- gestos
Els mots acabits en us solen ser invariables : eucaliptus, focus globus, tipus...
- Verbs
La 1a. persona del present d'indicatiu acaba en o: porto, miro, rento.

         
Cactus

Estoig



Muntanya


Globus






NORMES ORTOGRÀFIQUES DE LA O/U


EXERCICIS DE LA O/U



NORMES ORTOGRÀFIQUES DE LA VOCAL NEUTRA


EXERCICIS VOLUTARIS DE LA VOCAL NEUTRA



ARBRE
COTXE
TIGRE




COPA
CASA
CADIRA

diumenge, 9 d’octubre del 2016

TEMA 3- LA DESCRIPCIÓ. EL RETRAT

Un retrat és la descripció dels trets característics d'una persona. El retrat pot ser físic o psicológic, segons si descriu aspectes corporals o anímics de la persona.
El retrat que algú fa d'ell mateixi s'anomena autoretrat.
D'altra banda la caricatura és la descripció que es fa d'algú tot exagerant alguns trets característics.

El retrat físic 
Descriu les caractéristiques que destaquen de l'aparença externa d'una persona.

* L'aspecte, o aparença externa, d'una persona és la manera com es presenta als ulls dels altres ( o d'ella mateixa quan es veu en un mirall, per exemple). Per descriure l'aspecte d'una person, ens fixarem en les dimensions del cos, l'edat, l'estat de salut, la forma de vestir...

* La cara és la part del cos que més coses dii sobre una persona. El llenguatge és tic en recursos per descriure les componente del rostre.

- Color: blanc, morè, bru, colrat, pàl·lid...
- Forma: rodona, allargada, quadrada, ovalada...
- Front : ample, estret, arrugat, llis..
- Ulls: alegres, vius, desperts, brillants, tristos, apagats, somorts...
- Nas: aguilenc, punxagut, aixafat, xato, arrodonit, recte, tort...
- Boca : grossa, petit, fina, fresca, petonera...
- Llavis : prims, gruixuts, sensuals, mollsuts...
- Pestanyes: esclarissades, espesses, llargues, curtes...
- Celles: gruixudes, primes, juntes, separades, arquejades...
- Orelles : grosses, petites, llargarudes, punxedgudes, pàmpols...
- Cabells: arrissats, llisos, negres, rossos, castanys, esbullats...

EL RETRAT PSICOLÒGIC

El retrat psicològic descriu el caràcter d'una persona: la forma de ser, d'actuar, els gustos i costums, els sentiments, la manera de viure i d'entendre les coses...

Trets de caràcter: 

actiu, dinàmic                                          badoc, gandul
valent, atrevit, audaç                               poruc, covard, aturat
geniüt, rampellut                                      plàcid, pacífic
pacífic, tranquil                                         bel·licós, busca-raons, agressiu
amable, atent                                           esquerp, adust
bo, bondadós                                           dolent, despietat
generós, esplèndid                                  avar, egoista, ambiciós
assenyat, prudent, entenimentat             arrauxat, disbauxat, eixelebrat
espavilat, eixerit, viu                                totxo, gamarús
astut, sagaç                                             càndid, bona fe
ingenu,crèdul, innocent                           maliciós, capciós

COM ES FA UNA DESCRIPCIÓ D'UNA PERSONA.


RECURSOS LINGÜÍSTICS DE LA DESCRIPCIÓ.

Cada tipus de text requereix recursos lingüístics determinats. El text descriptiu demana:
* 1- Presència important de noms amb molts adjectius que n'expliquin les caractéristiques:

esquena ampla, ungles vermelles, moble vell.

També podem acompanyar els noms amb altres estructures ( preposició + nom )

Ulls de felí, orelles d'elefant, porta de fusta.

*2 Ús d'un tipus déterminat de verb que permeti relacionar l'element descrit amb les qualitats que el caracteritzen : ser, estar, semblar, tenir, presentar...

Era alt, tenia el front ample i presentava unes formes atractives.

* 3 Signes de puntuació relacionats amb l'enumeració d'elements, fonamentalment comes, punts i punts suspensius.


Pel que fa al lèxic, cal diferenciar els recursos que convé utilitzar en una descripción objetiva  i una en subjetiva.
En una descripció objectiva cal usar parrales precises que exposin característiques comprobables d'allò que es descriu.

Una descripció subjectiva busca els efectes expressius del llenguatge. Demana, sobretot, recursos que permetin descriure un element a partir de l'associació que s'estableix entre les seves qualitats i les d'una cosa similar.

La comparació explica les característiques d'un element a partir de la semblança que manté amb un alter. El nexe  com  relaciona els dos elements. Alt com un Sant Pau

La metáfora    també estableix una relació de semblança entre dos elements però identifican-los com si fossin la mateixa cosa: Aquest noi té unes mans d'or.

La personificació  consisteix a atribuir característiques humanes a elements inanimats. Com fa Josep Pla en El meu país : El vent passa les hores rebolcant-se en els sembrats.
 En una descripció subjectiva solen abundar les verbs que estableixen associacions : recordar, ver l'efecte, semblar, representar, evocar...
També és  freqüent l'ús de quantitatius ( gens, força, massa, gaire, prou...)  acompanyant l'adjectiu. Era força alt i no gaire prim.




LES CATEGORIES GRAMATICALS I EL SINTAGMA NOMINAL

LES CATEGORIES GRAMATICALS.



VIDEO: CATEGORIES GRAMATICALS








EL NOM O SUBSTANTIU- GÈNERE I NOMBRE. EXERCICIS OBLIGATORIS



Components de l’oració

Una oració està formada per dues parts principals:
§  Un sintagma nominal subjecte.
§  Un sintagma verbal predicat.

§  La  Marta arribarà demà.
§  L’amic de l’Enric es diu Josep.
§  La bufanda vermella és molt sua.

El SN subjecte concorda en nombre i persona amb el verb


El subjecte

És qui fa l’acció:
§  El cotxe fa brummm.

O bé d’aquell del qual es diu alguna cosa:
§  En Manel i en Felip són amics.

El subjecte és un SN.
§  Aquell home ha pescat un peix molt gros.
§  El pastisser de la cantonada va molt mudat.
§  Vosaltres feu els millors pastissos del món.


El predicat

És allò que se’ns diu del subjecte. El predicat és un sintagma verbal.
§  El cotxe fa brummm.
§  En Manel i en Felip són amics.
§  Aquell home ha pescat un peix molt gros.
§  El pastisser de la cantonada va molt mudat.
§  Vosaltres feu els millors pastissos del món.

El sintagma nominal

El sintagma nominal (SN) és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un nom. Aquest nom (N) és el nucli del SN i pot anar acompanyat d’un determinant (Det), d’un adjectiu (Adj) o d’un sintagma preposicional (S prep).

§  El cotxe...
§  Un gat negre...
§  La veïna del segon...


Estructures del SN
§  N
Barcelona ...

§  Det + N
La casa ...

§  Det + N + CN
La casa vermella ...

§  Det + Det + N + CN
El segon dia de vacances ...

§  N + CN
Pa amb tomàquet...

§  Det + Det + N
Unes quantes capses ...






El sintagma verbal

El sintagma verbal (SV) és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant del verb. Aquest verb (V) és el nucli dels SV, i pot anar acompanyat d’altres paraules o conjunts de paraules (SN), que en són els complements.

§  En Joan observa els seus amics.
§  El pare ha netejat la cuina.

Components del SN

Entre el nucli del SN (el nom) i els seus components ha d’existir concordança de gènere i nombre.

§  Sí: La nena petita.
§  No: El nena petit.

Components del SV

L’estructura bàsica del SV és: Verb + complement verbal
§  ... han portat fruita seca.

El verb, tot sol, pot formar el SV.
§  ... dormo.
No són oracions

Les paraules no formen oracions quan:
§  Hi falta el verb:
Tota la classe molt sorpresa.
§  Les paraules no estan ben ordenades:
El va primer ser dia molt feiner mogut.
§  Subjecte i predicat no concorden:
La Melània ploren cada dos per tres.