dijous, 21 d’abril del 2016

TEMA 8- L'ESTRUCTURA DE LA PARAULA



El català, com altres llengües derivades del llatí, és una llengua flexiva . En aquest tipus de llengua, l'estructura de la paraula consta de:

Un lexema-que conté la informació léxica sobre el significat del mot 

   païs-os           cant-en          paper-et


Uns morfemes- uns éléments que s'afegeixen al lexema i que contenant informació diversa.

païs-os -Informa que és masculí plural.

cant-en- informa que és present, 1a. persona del plural.

paper-et- Informa que és petit.


TIPUS DE MORFEMES-

Hi ha dos tipus bàsics de morfemes 
- Morfemes gramaticals ,que poden aplicar-se a :

-Noms i adjectius, i informen sobre el gènere i el nombre.

   finestra blanca   - gènere femení , nombre singular.
   nois  impertinents- gènere masculí, nombre plural.

Verbs, informen sobre el temps, el mode , la persona i el nombre.

   esperem - présent d'indicatif, 1a. persona del plural.
    
     cantarà- futur, 3a. persona del singular.

 MORFEMES DERIVATIUS , serveixen per crear nous mots a partir d'un mot primitif, modificant de diverses maneres el seu significat originari.

  pastís  -  

   pastisser  ( persona que fa pastissos ).

  casa  -   caseta  (caseta petita).

Els mots que es creen quan s'afegeixen morfemes derivatius s'anomenen mots derivats.
El mot originari a partir del qual es creen els derivats s'anomena mot primitiu.

Primitiu :  braç    Derivats: bracet, abraçar, bracejar...

Els morfemes derivatius o afixos, són elements que s'adjunten al lexema per formar nous mots. Podem distingir tres tipus d'afixos:

* Els prefixos : se situen davan del lexema.
 re-canvi    pre-història    vicedirector    desfer


* Els infixos : es col·loquen entre el lexema i el sufix.
 pols-eg-ós      ferr-et-er

* Els sufixos: se situen darrere del lexema.
bracet


                       veïn-at    brac-et    

                     
clauer
cotxàs
 clau-er      cotx-às
                                      
                              
Els sufixos que signifiquen "habitant de" s'anomenen gentilicis. Els gentilicis s'escriuen en minúscula perquè es consideren noms comuns.
       barceloní - habitant de Barcelona

       canadenc-  habitant del Canadà