dilluns, 16 de novembre del 2015

LA DIÈRESI
La dièresi indica que la unió de una vocal oberta i una altra tancada no formen diftong decreixent, perquè el colp de veu recau sobre la vocal tancadara-ïm.
Alerta! la dièresi sempre es posa en paraules que tenen dos vocals juntes.
HEM DE POSAR DIÈRESI EN:
En les paraules derivades, en les quals el seu arrel acaba en vocal, i el sufix comença per “i”:
Amb el sufix: /-itat /:
  • -  continuïtat.
  • -  ingenuïtat.
  • -  simultaneïtat.
  • -  contemporaneïtat.
  • -  instantaneïtat.
  • -  espontaneïtat.
  • -  homogeneïtat.
Amb el sufix /-ible/:
  • -  traduïble.
  • -  conduïble.
  • -  reduïble.
  • -  produïble
  • -  seduïble.
  • -  deduïble.
Amb el sufix /-iment/:
  • -  decaïment.
  • -  sobreseïment.
  • -  agraïment. - retraïment.
Amb el sufix /-itzar/:
  • -  Arcaïtzar.
  • -  europeïtzar.
  • -  Hebraïtzar.
Amb el sufix /-idal/:
- conoïdal.
- helicoïdal. - esferoïdal. - romboïdal.
Veïna
  • Si l’accent de la paraula recau sobre la vocal tancada (“i”, “u”) i no es pot accentuar segons les regles d’accentuació. D’aquesta forma es marca que la “i” i la “u” no formen un diftong decreixent: - Genuí genuïna -  Lluís Lluïsa. -  Suís suïssa. -  País països (alerta paisatge). 
  • -  Veíveïna. 
  • -  Café cafeïna. 
  • Alerta!, si el colp de veu no recau en la vocal tancada, aquesta portarà dièresi si en la paraula primitiva hi ha trencament de          diftong:                                                                                                             
    Bandera de Suïssa
    Oïda

Paraigües
- Saïm (sagí: greix de porc)ensaïmada.
Verbs de la 3a conjugació (-ir) els arrels dels quals acabem en vocal (tradu-ir, condu-ir, redu-ir, agra- ir...).
Alerta!no es posa dièresi en les formes verbals de l’INFINITIU, GERUNDI, FUTUR i CONDICIONAL Verb AGRAIR:
Present d’indicatiuagraïsc, agraïces, agraïx, agraïm, agraïu, agraïen. Futuragrairé, agrairàs, agrairà, agrairem, agraireu, agrairan.       Condicionalagrairia, agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien. Infinitiu agrair.
Gerundi agraint.
Participiagraït, agraïts, agraïda, agraïdes.
En el pretèrit perfet d’indicatiu dels verbs cloure i els seus derivats (incloure, recloure, excloure) així com coure, raure, plaure etc.
- Cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen.
Per a marcar que la “u” dels diftongs creixents qüe, güe, qüi i güi s’ha de pronunciar. Alerta amb la
pronunciació de les paraules enquesta, antiguitat, equitat.
NO CAL POSAR DIÈRESI EN:
  • Quan es puga accentuar segons les regles.
  • En paraules amb els sufixos /-ista/, /-isme/, /-us/, -um/: europeista, egoista, altruista, monoteista, egoisme, Màrius, Pius, mèdium, harmònium, etc.
    Alerta!proïsme, lluïsme, estoïcisme.
En paraules amb els prefixos / intra- /, / re-/, / contra- /, / pre- /, / auto- / etc, quan els segueix un lexema que
comença per “i” o per “u”, excepte reüll, reüllada.
Alerta amb el verb reeixirreïx, reïsc, reïxim...
Cal anar alerta i no posar-ne en els imperfets d’indicatiu en què la “i” és semiconsonànticacreia (creure), queia (caure), deia (dir), duia (dur), jeia (jaure), reia (riure), veia (veure)...
Recordar:
veí
heroi Lluís aiguamoll suís sarraí Biscaia país

roí
veïna heroïna Lluïsa aigüera Suïssa sarraïna biscaí països
 roïna



EXERCICIS DE DIÈRESI

dimarts, 10 de novembre del 2015

QUÈ ENTRA EN EL SEGON EXAMEN



QUÈ ENTRARÀ AL SEGON EXAMEN?



         -  La O/U àtones
       - L'accentuació
- La dièresi
             - L'accent diacrític.
                            - La sinalefa, l'elisió i el hiat.
                   - El sintagma nominal.
                                         - Oracions atributives i predicatives.



















VERBS I TIPUS D'ORACIÓ

Els verbs ser, estar i semblar s'anomenen  copulatius.  Fan d'unió  entre un nom i un atribut. Aquestes oracions s'anomenen oracions atributives.


-  En Joan és metge.
- La Sandra està malalta.
- La Marta sembla amoïnada.



Els altres verbs indiquen (prediquen) sobre el subjecte. Expliquen allò que fa el subjecte. Aquestes oracions s'anomenen predicatives.


- La Raquel canta.
- La Carla té son. 
- En Jordi treballa a la fàbrica.



EL SINTAGMA NOMINAL

EL SINTAGMA NOMINAL

El nucli del sintagma nominal és el substantiu o nom i pot anar acompanyat d'un determinant:

Aquest noi.    
     

           També pot anar acompanyat d'un adjectiu:
         

                      Casa petita    




Un substantiu o nom, pot anar acompanyat d'un sintagma preposicional:

Taula de fusta



Finalment, un substantiu o nom, pot anar acompanyat d'una oració.


                               L'ocell que vola prop de casa meva.













                                           

L'ACCENT DIACRÍTIC

L'ACCENT DIACRÍTIC

L'aceent diacrític serveix per distingir parelles de mots que s'escriuen igual, però tenen significats diferents. Normalment les trobem en paraules monosíl·labes que, en cas contrari, no porten accent, però també polisíl·labes planes.





La mà                  
                                           
                                                                                      Ma mare
                                         
                                             
                                                                               



                                                     

                                                                                    TE                                                                                                               







Present    TÉ                                           

jotinc
tutens
ell; ella; vostè
nosaltrestenim
vosaltresteniu
ells; elles; vostèstenen






OS



                                                                   ÓS
   



Món



                                                               Mon germà










 

EL CONTACTE VOCÀLIC ENTRE MOTS



Elisió vocàlica[modifica | modifica el codi]

L'elisió vocàlica és un fenomen fonètic en el qual hi ha la pèrdua d'una vocal de dues que són en contacte.
Normalment, en català, la vocal elidida és àtona o coincident amb l'altra. La vocal àtona perduda sol ésser la neutra [ə]. És, per tant, un fenomen més usual en català oriental que en occidental. Exemples:
"una hora" ['un'ɔɾə],
"no en tinc" ['non'tiŋ],
"pa amb oli" ['pam'bɔli],
"una illa" [un'iʎə],
"Què en saps?" ['kɛn'saps]
"Qui em pot ajudar?" ['kim'pɔtəʒu'ða]
"No en sé res" ['non'se'rɛs]
Sistemàticament hi ha elisió de la darrera "a" dels determinant davant mots femenins començats en vocal. Exemples:
"una ombra" [un'ombrə]
"una olla" [un'ɔʎə]
"una eina" [un'ɛjnə]
"una italiana" [unitəli'anə]

La sinalefa
Es produeix quan es forma un diftong perquè hi ha una i o una u en posició de diftong.
Mira aquest video sobre la sinalefa
https://www.youtube.com/watch?v=339FzDAccy0


Supressió en la pronunciació d’una de les dues vocals en contacte per ser idèntiques
page1image18448
123456789 u-n(a) al-tra- ve-ga-da re-pi-ca-va
page1image20232 page1image20392
page1image21584
ELISIÓ
page1image22584
Pronunciació en una síl·laba de dues vocals en contacte
1234567
Un- ca-va-ller- i u-na- da-ma
page1image26264 page1image26424 page1image26584
page1image27456
SINALEFA
page1image28456
page1image30080
Pronunciació separada de dues vocals en contacte
12345678 La po-e-si-a- dels- teus- ulls
page1image33752
HIAT
page1image34752

LA SÍL.LABA




En una poesia es compren les síl·labes fins a la darrera vocal tònica.


EXERCICI : Compta les síl·labes d'aquesta poesia:


LES NORMES D'ACCENTUACIÓ

Les normes d'accentuació

  • Les paraules agudes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l'última posició.
        Exemples: hu-ra-, sor-tir, de-.

Les paraules agudes s'han d'accentuar quan acaben en les següents terminacions:

  • -a, -e, -i, -o, -u.
  • -as, es, -is, -os, -us.
  • -en, -in.
    Exemples: mitjà, aniré, camí, avió, ningú, partiràs, després, avís, deliciós, intrús.


Activitat Editorial Bagur per:     Editar    
                                                      Imprimir


  • Les paraules planes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en la penúltima posició.
        Exemples: plu-ja, -xim, -mid.

Les paraules planes s'han d'accentuar quan NO acaben en les següents terminacions.

  • -a, -e, -i, -o, -u.
  • -as, -es, -is, -os, -us.
  • -en, -in.
  
     Exemples: tòxic, carnívor, tèxtil, pròxim, últim, ràpid, fotógraf.


Activitat Editorial Bagur per:     Editar    
                                                       Imprimir



  • Les paraules esdrúixoles són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l'altepenúltima posició.

Les paraules esdrúixoles s'accentuen sempre.

    Exemples: -si-ca, lí-qui-da, lò-gi-ca.

                                                                Activitat Editorial Bagur per:     Editar    
                                                                                                  Imprimir 
          

LES VOCALS O/U ÀTONES

les vocals o/u àtones         

La coincidència de so de la o i de la u àtones també origina dubtes que es poden resoldre si se segueixen les regles següents:

1a l'última síl·laba de la paraula.


els substantius masculins que acabin en [u] normalment s-escriuen amb -o:
  • exemples: gerro, toro suro carro
  • excepcions: museu correu tribu
els noms i adjectius que fan el plural en [us] normalment s-escriuen amb -os final:

exemples:excepcions:
abús -> abusosmuseu -> museus
gras -> grassosactiu -> actius
bosc -> boscosmotiu -> motius
feliç -> feliçoseuropeu -> europeus
anís -> anissos

2a l'interior de la paraula.

Notem que la lletra que cal escriure ve indicada per la pronunciació d'un altre mot de la mateixa família (raons etimològiques).
s'escriu oderivat de:s'escriu uderivat de:
foscorfoscduresadur
novènoullunyàlluny
pomerapomagruixutgruix
boirósboirafusterfusta

Les vocals O i U àtones. Adreçat a tot l'alumnat.

Quan tractem aquestes dues vocals, la o i la u en síl·laba àtona, hem de tenir molta cura perquè en català oriental les pronunciem sempre en [u], però escrivim una ‘o’.
Ex:
porxo [u], plural [u], bromera [u], camioneta [u].
O i U ÀTONES A FINAL DE MOT
.Substantius i adjectius
-Majoritàriament finalitzen en –o:
Ex:
suro, puro, ràdio, lavabo… i el plural el faran afegint una –S:
suros, puros, ràdios, lavabos…
-D’altres finalitzen en –u:
Ex:
continu, individu tribu, ingenu… i el plural també el fan afegint una –S:
Ex:
continus, individus, tribus, ingenus…
-S’escriuen amb –U els acabaments dels diftongs decreixents –AU, -EU, -IU, -OU.
Ex:
cacau, peu, emperadriu, pou
.Verbs
-La primera persona del singular del present d’indicatiu sempre acaba en –O.
Ex:
canto, ballo, dormo, serveixo, pinto
O I U ÀTONES ENMIG DE MOT
.Substantius i adjectius
-Cal que ens fixem en paraules de la mateix família en què aquella vocal sigui tònica per saber si hem d’escriure O o U en síl·laba àtona.
Ex:
suquet ----------- suc
voluminós--------volum
aroma-------------aromàtic
.Verbs
-Hem de localitzar la tercera persona del singular del present d’indicatiu per veure si hem d’escriure una O o bé una U en l’arrel verbal de la paraula, perquè és allí on la vocal sempre és tònica.
Ex:
robaves-----roba
portaríem---porta
saludaré-----saluda
-Els verbs ‘collir’, ‘cosir’, ‘sortir’, ‘tossir’ i ‘escopir’ , així com els seus derivats verbals (recollir, sobresortir…) s’escriuen amb O quan la vocal de l’arrel és àtona, com passa a l’infinitiu.
Ex:
recollirem, cosia, tossiré, escopies…
I amb U quan és tònica:
tusso, escupo, surto, recullo
-Els verbs ‘poder’ i ‘voler’ s’escriuen en –O quan la vocal de l’arrel és àtona (no sona).
Ex:
podíem, podíeu, podien, volguessis, volguessin, volia…
Excepte quatre formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu.
Ex:
puguem, pugueu, vulguem, vulgueu…
 .Mapa conceptual sobre la O i U àtones:

(Clica a sobre de la imatge per ampliar-lo)

.Ara pots ampliar o reforçar continguts dins els següents enllaços:
(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua i literatura catalanes. 1r ESO, Editorial Teide, Barcelona)
(Imatge extreta de: cmapspublic.ihmc i elblogdelsinternautes.blogspot.com)
!! EXERCICIS:
1.      Escriu O o U en els buits:
br__tícia, cal__rós, ass__lellat, tr__ssejar, f__ster, s__par, esc__p, rec__llo, ll__minós, p__mera.
2.      Ídem de l’anterior:
s__àvem, tr__baré, f__mava, monj__, caca__, muscl__, tr__feu, gitan__, eur__, ll__barr__.
3.      Pensa i escriu el plural dels mots següents:
text-
despatx-
sorollós-
fumera-
4.      Conjuga el present de subjuntiu del  verb ‘voler’. Recorda que et sortirà posar ‘que’ davant dels pronoms personals.
5.      Inventa un exercici que sigui original per tal de treballar les vocal O i U àtones.
6.      Fòrum: Tens dificultat a l’hora d’escriure una O o una U per culpa del dialecte? en què et bases per tal de fer-ho bé? com penses que pots corregir aquest error? Raona la teva resposta.