Narrar és explicar uns fets,
situats en un temps i un espi determinats i protagonitzats per uns personatges.
Els fets narrats poden ser reals o ficticis.
EL TEMA- És allò de què
tracta el text, és a dir, la idea principal a l’entorn de la qual gira la
narració. Els temes de les narracions poden ser molt variats: l’amor, la
soledat, la guerra, el dia a dia, la mort, les relacions i conflictes humans…
En una narració hi pot have un tema principal i d’altres de secundaris.
LA SINOPSI- D’una obra és un
resumo n s’exposen les línies bàsiques de l’argument. A la contracoberta dels
llibres hi sol haver una sinposi de l’obra que contenen.
ELS FETS- Que s’expliquen en
una narració són les accions que realitzen els personatges o els esdeveniments
que els succeixen Generalment, els fets narrats s’encadenen els uns amb els
altres per una relació de causa-efecte: és a dir, un fet es produeix per algun
motiu i, alhora, provoca uns efectes o conseqüències.
ESTRUCTURA DEL TEXT NARRATIU
L’estructura del text narratiu sol constar de tres blocs:
·
El plantejament- Situa els
personatges, l’època i el lloc en què es desenvoluparan els fets- També
presenta l’inici del conflicto.
·
El Nus És el cos central de
la narració, on es desenvolupael conflicto
·
El desenllaç- És l’acabament
de la història. Pot ser:
- Tancat, quan el conflicto queda resolt.
-
-Obert, quan no queda clara
la solució del conflicto i cal la interpretació del lector.
EL SINTAGMA VERBAL
És l’estructura formada
pel verb més els seus complements, és fonament lingüístic de la narració.
L’acció s’expressa amb el verb, i per això, en una narració abunda tant aquesta
categoría.
El temps més habitual de
la narració és el passat, perquè generalment expliquem fets que ja s’han
esdevingut. Ara bé, una història també es pot contruir en present o fins i tot
en futur.
EL SINTAGMA VERBAL
És l’estructura formada pel
verb més els seus complements, és fonament lingüístic de la narració. L’acció s’expressa
amb el verb, i per això, en una narració abunda tant aquesta categoría.
El temps més habitual de la
narració és el passat, perquè generalment expliquem fets que ja s’han
esdevingut. Ara bé, una història també es pot contruir en present o fins i tot
en futur.
Fem senzill el
sintagma verbal (SV).
EL SINTAGMA VERBAL
Quan tenim a davant un sintagma verbal, el primer que hem
de fer és localitzar el seu nucli. El
nucli del sintagma verbal (SV) serà el verb. Recordem que el nucli és la paraula més destacada dins d’una estructura o
sintagma d’oració, la paraula o mot que mai pot suprimir-se perquè ens dóna la
informació bàsica dins del sintagma que tractem.
Dins del SV hi ha dos tipus d’estructures:
Estructura
Exemples
Verb (V) canto
canto, balles, dorms (V + V + V)
Verb (V) + complements verbals
(CV)
Trenca la pilota (V + CV)
N.B. Cal que coneguis mínimament els verbs per
tal de saber-los localitzar en una oració. Els verbs indiquen accions,
moviment. Recomano donar una ullada a tres verbs models de cada conjugació: el
verb cantar, el verb córrer i el verb dormir. Els pots consultar aquí:
!!EXERCICIS:
1. Subratlla o
assenyala quin és el nucli dels sintagmes verbals següents:
-Cantes molt bé.
-Podries engegar la ràdio?
-Guarda el llibre.
-Mira a través de la finestra.
-Va de viatge.
-Tanca la boca!
-Anireu a la sortida?
-Engega el motor del cotxe.
EL VERB-
El verb és un tipus de paraula
que expressa accions, estats, o procesos del subjecte.
Els verbs són paraules que tene
flexió, és a dir, que presenten diverses formes.
Les formes verbals estan
constituídes per:
-
Un lexema o arrel. És la part que generalment no canvia, és a dir, que es
manté igual en totes les formes del verb.
-
Unes terminacions o desinències. Són elements que canvien a cada forma
verbal. S’afegeixen al lexema per expresar el temps ( present, passat, o futur)
el mode ( indicatiu, subjuntiu o imperatiu), el nombre ( singular o plural), la
persona gra matica, ( 1ª. 2ª. o 3ª. )..
LEXEMA TERMINACIONS
Cant-
- o
Cant-
- es
Cant- -
a
Cant-
- em
Cant-
- eu
Cant
- en
LA CONJUGACIÓ
La conjugació és el conjunt de
totes les formes que té un verb. Segons la terminació de l’infinitiu, agrupem
els verb en tres conjugacions.
1ª. Conjugació infinitiu acabat
en -ar- Cantar, saltar, mirar…
2ª. Conjugació infinitiu acabat en -re -
Perdre, seure, creure…
-er- Témer, valer, néixer…
3ª. Conjugació infinitiu acabat
en -ir- Dormir, seriv, cosir…
Conjugar és enumerar ordenadament les formes que presenta un un verb en
cada temps, mode i persona.
Verbs regulars i verbs irregulars.
Cada conjugació té les seves terminacions pròpies, que s’exemplifiquen
mitjançant un verb model.
Hi ha cinc models bàsics de
conjugació:
1ª. Conjugació: Cantar
2ª. Conjugació Témer i Perdre
3ª. Conjugació Dormir i Servir
(alguns verbs de la 3ª. Conjugació segueixen el model del verb servir i
afegeixen un increment –eix entre el lexema i les terminacions d’algunes
persones del present : Serveixo. S’anomenen verb incoatius.
Els verbs regulars són
aquells que segueixen en totes les formes el verb model de la seva conjugació.
Els verbs irregulars són aquells
verbs que s’aparten de la conjugació del verb model.
Per exemple, el verb anar és
irregular perquè no segueix el model del verb cantar.
Les formes verbals poden
expresar, mitjançant les terminacions:
La persona i el nombre
gramatical.
El temps verbal.
El mode verbal.
La persona i el nombre
Les persones gramaticals fan
referencia als elements bàsics que intervenen en l’acte comunicatiu. Hi ha tres
persones gramaticals, en nombre singular i plural, i les designen les persones
personals forts:
Primera persona
Singular : jo Plural : nosaltres
Segona persona
Singular : tu Plural: vosaltres
Tercera persona
Singular: ell / ella Plural : ells /elles
FORMES PERSONALS I FORMES NO PERSONALS.
En la conjugació dels verbs hi ha dos tipus
de formes verbals:
Les formes personals, és a dir, que tenen
persona gramatical: jo menjo, tu surts, ells marxen…
Les formes no personals, que no tenen
persona gramatical, són:
-
Infinitiu- Cantar
-
Gerundi- cantant
-
Participi- Cantat, cantada, cantats, cantades
EL TEMPS VERBAL
El temps verbal expressa el
momento en què es realitza l’acció. El punt de referencia és el momento en què
parlem. Els temps fonamentals són :
Passat (abans del moment en
què parlem): cantava, vaig cantar...
Present (ara, mentre
parlem): canto...
Futur ( després del moment
en què parlem): cantaré, hauré cantat...
TEMPS SIMPLES I TEMPS COMPOSTOS
Els temps verbals poden ser:
Simples, quan la forma verbal
consta d’un sol mot. Per exemple : penso, sortiràs, vindrien...
Compostos: quan la forma verbal
consta de dos mots:
Verb auxiliar haver+ participi
del verb
Per exemple: he fet, havia
sortit, hauré vingut, hauria menjat...
EL MODE VERBAL
El mode verbal indica com entén
l’emissor l’acció que expressa el verb: Hi ha tres modes verbals:
L’indicatiu indica que l’acció
és real : Sortiré de seguida.
El subjuntiu presenta l’acció
hipotètica ( com un desig, una possibilitat...) Tant de bo sortís de seguida!
L’imperatiu: expressa l’acció
com una ordre: Surt de seguida!
LA
DIÈRESI
La dièresi consisteix en dos puntets que posem damunt
la i i la u per indicar:
·
Que cal
pronuciar la u dels grups: güe, güi, qüe, qüi.
·
Que hi ha un
trencament del diftong, és a dir, que es pronuncia en dos cops de veu i es
produeix un hiat. Raïm, veïns, llaüt, peüc.
Per marcar el trencament del
diftong, s’usa l’accent i la dièresi
·
S’usa l’accent
quan les normes d’accentuació ho permeten.
Per exemple, país s’accentua
perquè és una paraula aguda acabada en s
·
S’usa la dièresi
quan les normes no permeten accentuar o quan l’agrupació vocàlica es troba en
situaciò àtona.
Per exemple: raïm porta dièresi perquè és una
paraula aguda acabada en - m i no es pot accentuar.
