QUÈ ENTRARÀ A L'EXAMEN DEL TEMA 8-9?

En el proper examen hi haurà :
             

                    - Una lectura i preguntes de comprensió.

              - La narració. La memòria col·lectiva.

              - L'estructura de la paraula.

               - Tipus de morfemes : Gramaticals i derivatius.

               -  Els morfemes derivatius o afixos :  prefixos,   

                  infixos, sufixos.                                  

               - Els gentilicis.

                - Els determinants: L'article, els demostratius, els                               

                  possessius, els quantitatius els numerals, 

                   els indefinits.
                 - Un dictat
                 - Una expressió escrita.

TEMA 9

ELS DETERMINANTS

Els determinants són paraules que acompanyen el nom i en limiten el significat. Concorden amb el nom en gènere i en nombre. Es classifiquen en : articles, demostratius, possessius, quantitatius, numerals i indefinits.

TEMA 8

LA NARRACIÓ . LA MEMÒRIA COL·LECTIVA

El temps històric és el moment en què transcorre l'acció narrativa. Una narració es pot situar en qualsevol època: en temps molts remots, en l'actualitat, en el futut...
La tira d'un o altre moment històric és important perquè condiciona gran part dels elements que conforme el relat. Les societats evolucionen, les formes de vida canvien, el progrés modifica la manera de viure: cada època presenta característiques que es veuen reflectides en el narració.

Els fets narrats poden ser:
- reals: quan s'esdevenen a la realitat, és a dir, ocorren en un temps i un espai verídics.
- fictícis: quan s'esdevenen en una obra de ficció fruit de la imaginació de l'autor.

L'espai és el lloc on succeeixen els fets de la narració. La construcció del relat depèn en gran mesura de l'espai on se situa l'acció: el clima, la història, les formes de vida, la religió i les creences configuren la manera de ser i de veure el món dels personatges. A més, les característiques de l'espai determinen si el relat és realista o fantàstic, si comunica una idea de llibertat o d'angoixa...

L'imaginari col·lectiu són totes aquelles històries que, transmeses de generació en generació, formen part de la memòria d'un poble o d'un país. Són tradicions, creences i llegendes que, tot i que poden tenir una base real, amb el temps s'han anat carregant d'elements ficticis.

L'ESTRUCTURA DE LA PARAULA

El català, com altres llengües derivades del llatí, és una llengua flexiva. En aquest tipus de llengua, l'estructura de la paraula consta de:

- Un lexema que conté informació lèxica sobre el significat del mot.
Pâïs- os              cant- em               paper- et

- Ums morfemes, elements que s'afegeixen  al lexema i que contenen informació diversa.

païs- os         informa que és masculí plural.

cant-em          Informa que és present, 1a. persona dle plural.

paper- et          Informa que és petit.

Una paraula pot constar només del lexema: país, paper, cel, sol...

TIPUS DE MORFEMES

Hi ha dos tipus bàsics de morfemes:

- Morfemes gramaticals, que poden aplicar-se a:

  Noms i adjectius- i informen sobre el gènere i el nombre.

  finestra blanca  -  Gènere femení, nombre singular.
  nois  impertinents - gènere masculí, nombre plural.

  Verbs , i informen sobre el temps, el mode, la persona i el nombre.

  esperem  - presemt d'indicatiu, 1a. persona del plural.
   cantarà   -  futur, 3a. persona del singular.

- Morfemes derivatius, serveixen per crear nous mots a partir d'un mot primitiu, modificant de diverses maneres el seu significat original.

 pastís  - pastisser  ( Persona que fa pastissos) 
 casa    - caseta      ( Casa petita) 

Els morfemes derivatius o afixos són elements que s'adjunten per formar nous mots. Podem distingir tres tipus s'afixos.

. Els prefixos: se situen davant del lexema.

re-canvi     pre-història       vice- director        des-fer

. Els infixos : es col·loquen enmig del lexema.
pols-eg- ós           ferr-et-er

. Els sufixos: se situen darrere del lexema.
veïn- at      bra-cet        clau-er        cotx-ás

Els sufixos que signifiquen "habitant de" s'anomenen gentilicis.

   barceloní / ina  - habitant de Barcelona.
   canadenc          - habitant del Canadà

Cal tenir en compte que els gentilicis són noms comuns, per tant cal escriure'ls en minúscula.