LA DIÈRESI
La dièresi indica que la unió de una vocal oberta i una altra tancada no formen diftong decreixent, perquè el colp de veu recau sobre la vocal tancadara-ïm.
Alerta! la dièresi sempre es posa en paraules que tenen dos vocals juntes.
HEM DE POSAR DIÈRESI EN:
• En les paraules derivades, en les quals el seu arrel acaba en vocal, i el sufix comença per “i”:

• Amb el sufix: /-itat /: -  continuïtat. -  ingenuïtat. -  simultaneïtat. -  contemporaneïtat. -  instantaneïtat. -  espontaneïtat. -  homogeneïtat.	• Amb el sufix /-ible/: -  traduïble. -  conduïble. -  reduïble. -  produïble -  seduïble. -  deduïble.
• Amb el sufix /-iment/: -  decaïment. -  sobreseïment. -  agraïment. - retraïment.	• Amb el sufix /-itzar/: -  Arcaïtzar. -  europeïtzar. -  Hebraïtzar.
• Amb el sufix /-idal/: - conoïdal. - helicoïdal. - esferoïdal. - romboïdal.

Veïna

• Si l’accent de la paraula recau sobre la vocal tancada (“i”, “u”) i no es pot accentuar segons les regles d’accentuació. D’aquesta forma es marca que la “i” i la “u” no formen un diftong decreixent: - Genuí  genuïna -  Lluís  Lluïsa. -  Suís  suïssa. -  País  països (alerta  paisatge). 
• -  Veíveïna. 
• -  Café  cafeïna. 
• Alerta!, si el colp de veu no recau en la vocal tancada, aquesta portarà dièresi si en la paraula primitiva hi ha trencament de          diftong:                                                                                                             

  

  Bandera de Suïssa

  

  Oïda

  
  

Paraigües

- Saïm (sagí: greix de porc)ensaïmada.
• Verbs de la 3a conjugació (-ir) els arrels dels quals acabem en vocal (tradu-ir, condu-ir, redu-ir, agra- ir...).
Alerta!no es posa dièresi en les formes verbals de l’INFINITIU, GERUNDI, FUTUR i CONDICIONAL Verb AGRAIR:
Present d’indicatiuagraïsc, agraïces, agraïx, agraïm, agraïu, agraïen. Futuragrairé, agrairàs, agrairà, agrairem, agraireu, agrairan.       Condicionalagrairia, agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien. Infinitiu  agrair.
Gerundi  agraint.
Participiagraït, agraïts, agraïda, agraïdes.
• En el pretèrit perfet d’indicatiu dels verbs cloure i els seus derivats (incloure, recloure, excloure) així com coure, raure, plaure etc.
- Cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen.
• Per a marcar que la “u” dels diftongs creixents qüe, güe, qüi i güi s’ha de pronunciar. Alerta amb la
pronunciació de les paraules enquesta, antiguitat, equitat.
NO CAL POSAR DIÈRESI EN:

• Quan es puga accentuar segons les regles.
  
• En paraules amb els sufixos /-ista/, /-isme/, /-us/, -um/: europeista, egoista, altruista, monoteista, egoisme, Màrius, Pius, mèdium, harmònium, etc.
  Alerta!proïsme, lluïsme, estoïcisme.
  

• En paraules amb els prefixos / intra- /, / re-/, / contra- /, / pre- /, / auto- / etc, quan els segueix un lexema que
comença per “i” o per “u”, excepte reüll, reüllada.
Alerta amb el verb reeixirreïx, reïsc, reïxim...
• Cal anar alerta i no posar-ne en els imperfets d’indicatiu en què la “i” és semiconsonànticacreia (creure), queia (caure), deia (dir), duia (dur), jeia (jaure), reia (riure), veia (veure)...
Recordar:

veí heroi Lluís aiguamoll suís sarraí Biscaia país roí

veïna heroïna Lluïsa aigüera Suïssa sarraïna biscaí països  roïna

EXERCICIS DE DIÈRESI