EL CONTACTE VOCÀLIC ENTRE MOTS

Elisió vocàlica[modifica | modifica el codi]

L'elisió vocàlica és un fenomen fonètic en el qual hi ha la pèrdua d'una vocal de dues que són en contacte.

Normalment, en català, la vocal elidida és àtona o coincident amb l'altra. La vocal àtona perduda sol ésser la neutra [ə]. És, per tant, un fenomen més usual en català oriental que en occidental. Exemples:

"una hora" ['un'ɔɾə],

"no en tinc" ['non'tiŋ],

"pa amb oli" ['pam'bɔli],

"una illa" [un'iʎə],

"Què en saps?" ['kɛn'saps]

"Qui em pot ajudar?" ['kim'pɔtəʒu'ða]

"No en sé res" ['non'se'rɛs]

Sistemàticament hi ha elisió de la darrera "a" dels determinant davant mots femenins començats en vocal. Exemples:

"una ombra" [un'ombrə]

"una olla" [un'ɔʎə]

"una eina" [un'ɛjnə]

"una italiana" [unitəli'anə]

La sinalefa
Es produeix quan es forma un diftong perquè hi ha una i o una u en posició de diftong.
Mira aquest video sobre la sinalefa
https://www.youtube.com/watch?v=339FzDAccy0

			Supressió en la pronunciació d’una de les dues vocals en contacte per ser idèntiques	123456789 u-n(a) al-tra- ve-ga-da re-pi-ca-va
	ELISIÓ
			Pronunciació en una síl·laba de dues vocals en contacte	1234567 Un- ca-va-ller- i u-na- da-ma
	SINALEFA
			Pronunciació separada de dues vocals en contacte	12345678 La –po-e-si-a- dels- teus- ulls
	HIAT