dijous, 1 de setembre del 2016

ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ


La comunicación és l'acte de transmetre i rebre qualsevol tipus d'informació . En l'acte de comunicació hi participen els elements següents:

+ El missatge, la informació que es transmet.
+ L'emissor, la persona que transmet el missatge.
+ El receptor, la persona que rep el missatge.
+ El canal, el mitjà que permet la transmissió del missatge.
+ El context, el lloc i les circumstàncies en què es produeix l'acte de comunicació.
+ El codi, el llenguatge amb què es transmet el missatge.
+ La finalitat, la intenció de la comunicació.


      

EL MISSATGE

El missatge és la informació que l'emissor comunica al receptor. El missatge tracta d'un tema, que ve determinat en gran mesura per la finalitat de la comunicació, des de felicitar un amic fins a convèncer l'audiència televisiva que voti un partit o un altre. Les característique del missatge també estan condicionades pel canal - no ens expressem de la mateixa manera per telèfon, per escrit o perxat...-, pel context- no és el mateix parlar en públic que en privat, per exemple, -, i per tots els altres elements de l'acte de la comunicació.

L'EMISSOR I EL RECEPTOR

Les característiques de l'emissor i el receptor determinen aspectes decisius de l'acte de la comunicació. Per exemple, l'edat que tenen l'un i l'altre, el sexe, el grau de coneixença entre ells...És important el rol que exerceixen en el moment de comunicar-se. El rol ve donat per la professió o activitat a què es dedique els interlocutors, per la relació de parentiu que mantenen... Per exemple, una noia de 12 anys és filla dels seus pares, alumna dels seus professors, jugadora d'un equip de bàsquet, etcètera. Cada rol comporta una manera diferent de comunicar-se, ja que influeix en els temes dels missatges i en la manera d'expresssar-los.   
EL CANAL
El canal és la via que permet que el missatge arribi al receptor. Els canals més utilitzats són, l'auditiu i el visual: la lleungua oral, per exemple, arriba al receptor per via auditiva, mentre que la llengua escrita es percep visualment, una carícia, un petó són missatges no verbals que es transmeten a través del tacte.
EL CONTEXT
El lloc i les circumstàncies en què es produeix l'acte comunicatiu constitueixen el context. La comunicació no serà igual si l'emissor i el receptor es troben al mateix lloc o no, si estan sols o envoltats de gent, si hi ha silenci o soroll...El context pot facilitar o dificultar la transmissió i recepció del missatge.
   EL CODI
El codi és el sistma de signes organitzats que permet elaborar i comprendre el missatge. La condició perquè la comunicació sigui possible és qu emissor i receptor comparteixi el  mateix codi, altrament és inviable. No es poden entendre, per exemple, dues persones que parlen llengües molt diferents.   
El codi és arbitrari, és a dir, el crea un grup de persones que n'inventa els signes, el significat 
 que tenen i les relacions que mantenen entre els. Cal conèixer-lo per poder-lo usar o interpretar.

 
                                                                                                      
El llenguatge verbal
El llenguatge articulat és el codi més complex i més eficaç en la comunicació. A partir d'un nombre reduít d'unitats- els fonemes- permet construir un nombre infinit de mots que, combinats amb altres mots, generen oracions que s'organitzen en textos. Amb el llenguatge articulat podem expressar des de la necessitat més bàsica fins a la teoria científica més complexa.   
El llenguatge no verbal 
Comprèn tots aquells signes corporals que intervenen en la comunicació cara a cara.
* L'aspecte físic, a partir d'un conjunt de variables ( proporcions, complexió , cabells, manera de vestir, olors, color de la pell, maquillatge, joies, tatuatges...) informa, entre altres de l'edat, sexe, la nacionalitat, la personalitat, les actituds, els valors d'una persona.
   

* La veu transmet també molta informació: El to ( greu, agut) , la intensitat (alta baixa), el timbre, la manera de vocalitzar, el ritme en parlar...donen idea de l'edat, el sexe, el lloc de naixement, el grau d'educació, l'estat anímic, aspectes de la personalitat.
*Els gestos corporals , especialment els que fem amb les mans, acompanyem el discurs verbal i il·lustrem allò que diem. Per la manera de moure's podem saber si una persona és tímida o se sent segura d'ella mateixa, si es troba a gust o a disgust... De fet pot comunicar un missatge tan clar com el que formulen les paraules.
*Els gestos facials manifesten estats d'ànim: alegria, sorpresa, tristesa, por, ràbia, fàstic, menyspreu, interès, etc.


ALTRES CODIS 

Deixant de banda els llenguatges verbal i no verbal, que són, amb molt dirferècia els més importants per a la comunicació, en la nostra societat convivim amb una multitud de codis diferents.
La circulació dels vehicles seria impossible sense el codi de circulació.    
Alguns codis, tenen un caràcter secret, perquè persegueixen la finalitat de no ser entesos per individus que no formin part d'un grup determinat. Aquests tipus de codis són especialment importants en l'àmbit militar. 


  

LA FINALITAT

La comunicació s'origina sempre a partir d'un propòsit , d'una finalitat. Felicitar algú, demanar alguna cosa...




Finalitat: Felicitar 
Finalitat: Desitjar bona nit.

Finalitat: desitjar bon dia.



Finalitat: demanar disculpes





EL GRAU DE FORMALITAT

Segons la relació entre les diferents elements que  componen la situación de comunicació, s'usa una manera de parlar més formal o més informal. Si parlem amb un amic, utilitzarem un to informal i farem servir el tu ( la segona persona del singular). Si és una persona desconeguda, més gran que nosaltres, utilitzarem un to més formal i farem servir el vostè acompanyada de la tercera persona del singular ( vosté em por ajudar?)

                                                                                               

Formal  -  Informal










 

3 comentaris: