EL DIÀLEG

TIPUS DE DIÀLEG

Les situacions de comunicació poden ser molt variares: una conversa, MB UN mic, una visita al metge, un judici, una entrevista de ferina... Això fa que hi hagi diferente tipas de diàlegs, que es clasifiquen seguint aquests criteris.
* El nombre d'interlocutors, segons si hi solen intervenir dos o més de dos parlants.
* El grau de formalitat, en funció de l'espontaneïtat o la planificació del diàleg.

La conversa informal- És el tipus de diàleg més freqüent entre els parlants d'una llengua. Normalment entenem que una connversa s'estableix entre dos interlocutors, que sorgeix i transcorre de manera espontània i que tracta de temes quotidans. Ara bé, el concepte conversa és molt ampli i pot manifestar característiques molt diverses.
La tertúlia informal- On hi participa un grup d'interlocutors que sol trobar-se en un lloc determinat per parlar de qualsevol tema.Hi ha, per tant, una creta planificación en el fet de fixar el moment i el punt de trobada, però el diàleg transcorre de manera espontània. Cals distinguir, però, les tertúlies organitzades pels mitjans de comunicación, especialment a la ràdio, on hi ha un moderador que dirigeix les intervencions dels participants.
L'entrevista - És un diàleg entre un periodista i un personatge prestigiós o d'actualitat. S'organitza seguint l'esquema pregunta-resposta. L'entrevistador prepara i dirigeix el diàleg, i l'entrevistat proporciona  la informació que se li demana. Fora de l'àmbit periodística, les entrevistes sopen tenir com a finalitat conèixer les capacitaos de les persones per accediri, per exemple a un lloc de treball.
L'enquesta - És un tipus de diàleg que té com a finalitat conèixer l'opinió d'un grup de persones sobre un tema ( d'àmbit polític, social , personal...) . És un diàleg planificar, en que un encuestador va plantean successivament a diverses persones les preguntes que componen el qüestionari de l'enquesta.
El debat -  Té com a finalitat confrontar opinions entre persones que tenen idees diferents sobre un temaa El tema acostuma a ser d'actualitat i a generar polèmica. Hi ha un comderador que presenta els participants i el tema de debat, que reparteix el torn de paraula i suavitza les tensions que provoca la discussió. L'argumentació és la base del debat.
El col·loqui-  És un diàleg entre diverses persones, sovint especialistes en el tema de què es parla, que es du a terme al final d'una conferènciaa o d'un espectacle ( una pel·lículaa, un esdeveniment esportiu ...). Els participants, guiats per un moderador, comenten els fets i idees que ha suscitat l'acte, i sovint intercanvien opinions amb el públic que hi ha assistit.

Discurs directeRepetir literalment (al peu de la lletra) allò que algú ha dit és fer servir el discurs directe. Exemple: Maria va dir: "Tinc fam".
Discurs indirecteExplicar aproximadament allò que algú ha dit és fer servir el discurs indirecte. Exemple: Maria va dir que tenia fam.
1. Transformacions per passar del discurs directe a l'indirecte
discurs directe: «» tu ara és ets aquí aquestdiscurs indirecte......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... ......................... .........................que Ø ell llavors era era allà aquell 2. Estructura de les declaracions, les preguntes, les respostes i les ordres en el discurs indirecte.
a. Declarar o respondre
Exemples:En sergi va dir que llavors engegava el motor. Li va respondre que era allà.
VERBS INTRODUCTORISMOT D'ENLLAÇqueENUNCIAT+ verb en indicatiudir explicar manifestar afirmar replicar declarar assegurar respondre contestar ...+b. Ordenar o recomanar
Exemple: Va ordenar-li amb insistència que anés endavant.
VERBS INTRODUCTORISordenar manar exigir demanar pregar dir aconsellar recomanar suggerir...c. Preguntar
VERBS INTRODUCTORISpreguntar demanar voler saber dir...+MOT D'ENLLAÇqueENUNCIAT+ verb en subjuntiu Exemples:Va dir-li si aquell soroll del motor era normal. Va demanar-li quin servei feia a l'oficina.
MOT D'ENLLAÇsiENUNCIAT+ qui, què, on, quan + verb en indicatiu com. quin, per què...

Referència BORDONS, G. [et al.] Trèvol text 1. Barcelona: Editorial Empúries i Publicacions Universitat de Barcelona, 1988. BORDONS, G. [et al.] Trèvol text 2. Barcelona: Editorial Empúries i Publicacions Universitat de Barcelona, 1990

El discurs directe i l'indirecte .Quan passem del discurs directe al discurs indirecte, cosa que hem de fer sovint, es produeixen canvis importants:Persones verbalsPotser cap de les persones que protagonitzaven la conversa cara a cara no hi són presents o potser només n'hi ha una. Llavors la tercera persona, ell o ella, substitueix la segona, tu, o la primera, jo.— Porta'm el diari d'avui (discurs directe)
— M'ha demant que li porti el diari d'avui (discurs indirecte)
Temps verbalsNormalment estem explicant una conversa que ja ha tingut lloc, per tant, ja ha passat per qui la narra. Passem la conversa al passat i canvien els temps verbals.— He quedat aquí amb la meva germana.(discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)
Verbs introductorisSi les persones que parlaven ja no hi són presents, ens perdem la informació que proporcionen tant el gest, com el to de la veu, com la intenció. Aquesta informació l'hem de recollir amb un verb introductori que sigui fidel al que mostraven o sentien els protagonistes. Si sempre fem servir dir, no podrem copsar ni la intenció ni el sentiment dels parlants.
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)
Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar, preguntar, suplicar, avisar, advertir, aconsellar, proposar
Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar, preguntar, suplicar, avisar, advertir, aconsellar, proposar Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar, preguntar, suplicar, avisar, advertir, aconsellar, proposar Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar, preguntar, suplicar, avisar, advertir, aconsellar, proposar Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar, preguntar, suplicar, avisar, advertir, aconsellar, proposarPronoms, adverbis i determinantsSi canvia la persona gramatical, canvien les formes pronominals, els adverbis i els possessius. Si canvien els punts de referència, canvien també els demostratius.— He quedat aquí amb la meva germana. (discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)
NexesSempre hi ha una conjunció o nexe que enllaça el que volem referir de la conversa amb el verb introductori. Els més corrents són que per a les oracions afirmatives i si en cas que hagis de referir oracions interrogatives.
— He quedat aquí amb la meva germana. (discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)
EXEMPLE1.Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar: — Que hi ha algú a casa?
Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir la veu del seu marit:— Què fas aquí tan d'hora?
— Tan d'hora? Però si són les cinc— va contestar. — Les cinc! Són les quatre, Maria!— va replicar el marit sorprès.
La Maria es va quedar pensant i va exclamar: — El nen m'ha tornat a avançar el rellotge! I he marxat una hora abans de la feina!
2.Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar si hi havia algú a casa.
Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir el seu marit que li demanava què feia a casa tan d'hora. Ella va contestar que no era tan d'hora, que eren les cinc.
El marit, sorprès, li va replicar que no eren les cinc, sinó les quatre.
La Maria es va quedar pensant i va dir exclamant que el nen li havia tornat a avançar el rellotge i que havia marxat una hora abans de la feina.
Canvia les frases següents: les que estiguin en estil directe a indirecte, i les d'estil indirecte a directe.1. La Núria m'ha dit que demà no vindrà.2. Ens han comentat que portéssim roba d'abric.3. Li van contestar que havia de sortir a les quatre de la tarda.4. El noi va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc".5. L'altre dia va afirmar: "aquest any guanyem el campionat".6. Aleshores ens vas dir: "calleu, si us plau".Transforma en discurs indirecte el text d'aquest còmic de Calvin i Hobbes.SOLUCIONS

. La Núria m'ha dit que demà no vindrà. (estil indirecte) La Núria m'ha dit: "demà no vindré". (estil directe)

2. Ens han comentat que portéssim roba d'abric. (estil indirecte) Ens han comentat: "porteu roba d'abric". (estil directe)

3. Li van contestar que havia de sortir a les quatre de la tarda. (estil indirecte) Li van contestar: "has de sortir a les quatre de la tarda". (estil directe)

4. El noi va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc". (estil directe) El noi va respondre que si en Pere no hi anava, ell tampoc. (estil indirecte)

5. L'altre dia va afirmar: "aquest any guanyem el campionat". (estil directe) L'altre dia va afirmar que aquest any guanyarien el campionat. (estil indirecte)

6. Aleshores ens vas dir: "calleu, si us plau". (estil directe) Aleshores ens vas dir que si us plau calléssim. (estil indirecte)

Aquesta activitat no té una única resposta possible. La versió en discurs indirecte del còmic podria ser així:En Calvin pregunta a la seva mare si pot conduir camí de tornada. La mare li contesta que és clar que no. En Calvin torna a preguntar si pot conduir si li promet que no s'estrellarà. La mare torna a dir-li que no. Ell torna a insistir que podria dur el gas i els frens mentre ella el guia. La mare li respon novament que no. Finalment, en Calvin li diu que mai no el deixa fer res. 

TEORIA SOBRE EL DIÀLEG.
SOLUCIONS

. La Núria m'ha dit que demà no vindrà. (estil indirecte) La Núria m'ha dit: "demà no vindré". (estil directe)

2. Ens han comentat que portéssim roba d'abric. (estil indirecte) Ens han comentat: "porteu roba d'abric". (estil directe)

3. Li van contestar que havia de sortir a les quatre de la tarda. (estil indirecte) Li van contestar: "has de sortir a les quatre de la tarda". (estil directe)

4. El noi va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc". (estil directe) El noi va respondre que si en Pere no hi anava, ell tampoc. (estil indirecte)

5. L'altre dia va afirmar: "aquest any guanyem el campionat". (estil directe) L'altre dia va afirmar que aquest any guanyarien el campionat. (estil indirecte)

6. Aleshores ens vas dir: "calleu, si us plau". (estil directe) Aleshores ens vas dir que si us plau calléssim. (estil indirecte)

Aquesta activitat no té una única resposta possible. La versió en discurs indirecte del còmic podria ser així:
En Calvin pregunta a la seva mare si pot conduir camí de tornada. La mare li contesta que és clar que no. En Calvin torna a preguntar si pot conduir si li promet que no s'estrellarà. La mare torna a dir-li que no. Ell torna a insistir que podria dur el gas i els frens mentre ella el guia. La mare li respon novament que no. Finalment, en Calvin li diu que mai no el deixa fer res. 


TEORIA SOBRE EL DIÀLEG.

ESCRIURE LA LLENGUA ORAL-

En el moment en què cal escriure un text oral, l'element important a tenir en compte és la puntuació. El signe d'admiració expressa diverses impressions ( por, sorpresa, plaer, molèstia...), el signe d'interrogació assenyala les preguntes; els punts suspensius indique les frases inacabades; les comes marquen les repeticions, les enumeracions...

D'altra banda els recursos gràfics també ajuden: les majúscules, la mida de les letras, les negrease i cursives... serveixen per manifestar que en allá que es dii s'ha de posar un èmfasi especial.

LA LLENGUA ORAL I LA LLENGUA ESCRITA.