TEMA 4 - ELS DIFTONGS

QUÈ ENTRARÀ EN EL PROPER EXAMEN?

 - Hi haurà un text amb comprensió lectora.
- Hi haurà preguntes sobre la diferència entre sons i sorolls
- Hi haurà preguntes de les pàgines 80 i 81 "Les paraules diuen" i "Les paraules suggereixen".
- Exercicis sobre la separació de síl·labes.
- Exercicis sobre els diftongs i sobre els hiats.
- Preguntes sobre els dígrafs.
- Exercicis d'ortografia de la vocal neutra: "e"  "a".
- Un dictat.

Ànims! que no és difícil.

El diftong és un grup de dues vocals que es pronuncien en una sola síl·laba, és a dir, amb un sol cop de veu: ai-re - rou-re, riu.

Un diftong està format per:
* Una vocal que fa de nucli -  pau

* Una vocal que fa d'element marginal - pau

Qualsevol vocal pot fer de nucli d'un diftong . La posició marginal tan sols l'ocupen la I i la U
es-cai-re, rei-na, noi, cui-na
clau, teu-la, riu, tou, duu.

Els diftongs es poden trobar en posició tònica o àtona.

ai-re ( diftong tònic)               ai-re-jar  ( diftong àton )

Els diftongs es classifiquen en :
Diftongs decreixents. Primer hi ha una vocal que fa de nucli i després la i o la u.

Vocal (a,e,o,u) + i   - flaire, llei, asteroide, lluita,

Vocal ( a, e, i, o,u) + u - caure, hereu, estiu, pou, lluu.

Diftongs creixents . Primer hi ha la semiconsonant ( i-u ) i després la vocal que fa de nucli.

i + vocal ( a, e, o ) - noia, hiena, iode.
u+ vocal (a, e, i, o ) - qua-si, ai-güe- ra, pin-güí, quo-ta

Ara bé, cal tenir molt present que tan sols hi ha diftong creixents en les tres posicions següents:

1- En els grups gua, güe, güi , guo i qua, qüe, qüi, quo

  ai-gua, llen-gües, pin-güí, pa-rai-guot
 qua-si, pas-qües, a-q¨í-fer, quo-ci-ent

2- A principi de mot : hie-na, io-gurt

3- Entre vocals: ca-uen , ri-uen  


ATENCIÓ !

No hi ha diftong quan: * No hi ha i ni u -- re-al  ,   a-e-ro-plà
                                        * La i i la u no sonen - guer-ra, pe-ixos, boig.

                                         * En els grups i, u + vocal si no es troben en posicions dels diftongs 
                                             creixents. - pi-a-no, du-al, ci-èn-ci-a



 
 

ELS DIFTONGS
CONCEPTE	TIPUS
1 El formen una vocal forta (a,e,o)  i una dèbil (i,u) que es troben a la mateixa síl·laba. 1 També poden estar formats per dues vocals dèbils.	Diftongs decreixents: f-d/d-d 1 ai: ai-re 1 au: tau-la 1 ei: fei-na 1 eu: seu-re 1 oi: al-moi-na 1 ou. mou-re 1 ui: cui-na 1 ii: no-vii 1 iu: ciu-tat 1 uu: duus	Diftongs creixents: u darrere de q o g 1 ua: qua-tre 1 üe: llen-güe-ta 1 uo: quo-ta 1 üi: pin-güí
ELS HIATUS
CONCEPTE	EXEMPLES
1 Dues vocals juntes que es pronuncien en síl·labes diferents.	1 Ca-no-a 1 Pun-tu-al 1 Pas-tis-se-ri-a 1 ...

EXERCICIS DE DIFTONGS - 2

ACTIVITATS DIFTONGS 3

ACTIVITATS DIFTONGS- 4