dijous, 29 de desembre del 2016

TEMA 4 - LA SÍL·LABA I EL DIFTONG- ELS ADJECTIUS

La síl·laba és un so o un grup de sons que es pronuncien amb un sol cop de veu : em-pen-ta ; tim-bal; 
so-li-tud. 

La síl·laba està formada per:

* Un nucli, constituït per la vocal : tros

* Uns elements marginals, que solen ser les consonants: tros     

   Les síl·Labes  es classifiquen en: 
* Tòniques, on recau la major intensitat de la veu, i només n'hi ha una a cada paraula.
 ca-la-mar   -   es-pe-ran-ça    -   à-ni-ma 
*Àtones, que es pronuncien amb una intensitat menor i n'hi pot haver més d'una.
ca-la- mar      - es-pe-ran-ça -    à-ni-ma
   

Sempre en una paraula hi ha una síl·laba tònica i les altres són àtones.



Els monosíl·labs són mots que estan formats per una sola síl·laba. Poden ser tònics o àtons.

Monosíl·labs tònics : Els noms (pa, sol, temps...), els adjectius ( blau, gros, prim...), els verbs ( fer, va, rep...) , alguns pronoms ( jo, tu, ells...) etcètera.

Monosíl·labs àtons : Els articles ( el, la, els, les), els pronoms febles (em, et, es, ens, us...) , algunes preposicions (a, de, en, amb...) les formes contractes (al, del, pel) etcètera.

SÓN TÒNICS -  Els adverbis sí. no, molt, poc, gens.
                            El què accentuat

SÓN ÀTONS - La conjunció  i 
                          El que no accentuat.

LA SEPARACIÓ DE SÍL·LABES 
Un dígràf és un grup de dues lletres que representen un únic so:  gui-tar-ra,  cai-xa, il-lu-si-ó
  Generalment la separació de síl·labes no presenta problemes perquè és fàcil notar on comença i on acaba una síl·laba. Ara bé, cal vigilar amb els dígrafs, perquè n'hi ha que no se separen i n'hi ha que sí.

DÍGRAFS QUE NO SE SEPAREN 

gu, qu, ll, ny               a-gui-lenc-  raqueta- relligar- canya- 

ig, ix, tx ( a final de mot)  pas-seig- ca-laix- des-patx


DÍGRAFS QUE SE SEPAREN 

ss,  rr,    l·l,   sc,    ix,   tg,   tj ,   tx              pas-sar,   ar-rel,    tran-quil·-la,   as-cen.sor,   rei-xa,   fet-ge
                                                                    plat-ja,    esquit-xar



EXERCICIS VOLUNTARIS  -1-  




Exercici.

Fes la separació ortogràfica de les síl·labes dels mots següents:
carropassaescenabruixaplatja
setzecotxepatgemedul·laaneguet
qüestióaquellvedellacanyelladesinformat
inexplicableinteroceànicsubaquàticmaldestretransoceànic
transicióadherirexhibirsubhastaiogurt
uadireiadiuenevacuarliquar
llenguatgellengüesquocienthistòriadia
triemciènciescuejarmútuariera
ràdiopèrduesperdiuguineuviure
voliainaxicoirapecuàriafluimucildruida
lizipaina

                     
                                                         

 * Una vocal que fa de nucli-  Pau                       
 * Una vocal que fa d'element    marginal -Pau    

Qualsevol vocal pot fer de nucli d'un diftong. La posició marginal només l'ocupen la i i la u

Es- cai- re       rei-na       noi   - cui-na    clau      teu-la       riu      tou     duu      











L’ADJECTIU

  • És la paraula que acompanya el nom i ens en diu una qualitat.

Bona paraula.

  • Les qualitats que diu del nom poden referir-se:

-Al color: gata negra
-A la forma: cara rodona.
-A la mida: vestit petit.
-Al caràcter: nen amable.
-A l’estat: dia alegre.
...

  • Concorda amb el nom, és a dir, té el mateix gènere i el mateix nombre:

El cel blau, la faldilla blava.

  • Poden ser:
De dues terminacions:
Varien de forma segons siguin masculins o femenins.

Un matí llarg, una jornada llarga.

D’una terminació: Són invariables. Mateixa forma  per masculí i femení.

Un dia agradable, una tarda agradable.





ELS ADJECTIUS D’UNA TERMINACIÓ

-ble
Monstre horrible – fera horrible
-aire

Avi xerraire – àvia xerraire
-ar / -or
Conte popular – història popular; dia anterior – setmana anterior

-cida/
-ista
Conductor suïcida – conductora suïcida;
 grup excursionista – colla excursionista

-al/ -el/
-il
Veí cordial – veïna cordial; amic fidel – amiga fidel; home àgil – dona àgil




ELS ADJECTIUS DE DUES TERMINACIONS


Singular

Plural


M
F
M
F
c - g
groc
groga
grocs
grogues

t - d
buit
buida
buits
buides

u - v
nou
nova
nous
noves

 ig – j/g
boig
boja
bojos
boges

l – l·l
tranquil
tranquil·la
tranquils
tranquil·les

s - ss
gros
grossa
grossos
grosses





                    






























         







































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada