EL RITME
El ritme és un concepte que s'aplica a molts camps de l'experiència: caminem a bon ritme, parlem a ritme lent o ràpid, seguim el ritme de la música, el cor batega a ritme contínu...
En el camp artístici, el ritme pren formes diferents segons l'art de què parlem. En la música s'entén el ritme a partir de la successió de pauses i sons de diferent durada; en la pintura el determinen els colors, les textures, les línies...
En la llengua literària, el ritme ve marca per l'accentuació de les paraules, és a dir, per l'alternança entre síl·labes tòniques i àtones. S'usa per ordenar les paraules a la frase o al vers de manera que resultin musicals i harmoniosos. És un recurs important per fer més bell i suggeridor un grup de paraules.
EL JOC AMB LA FORMA DE LES PARAULES.
En una paraula o una frase podem distingir:
*La forma que són els sons o les lletres que la constitueixen.
*El significat que és la idea a la qual es refereix.
La llengua literària juga amb un altre aspecte. Jugar amb la forma vol dir aprofitar, com arecurs expressiu, la sonoritat de les paraules o la seva imatge escrita.
L'expressió que resulta de canviar l'ordre de les lletres d'una altra expressió s'anomena anagrama: lletra és anagrama de retall.
L'expressió que es llegeix tant del dret com del revés rep el nom de palíndrom : un cos sóc nu / la ruta natural.
Pel que fa a la forma , els recursos expressius bàsics de la poesia són:
* El metre: és la mesura del vers, és a dir, el nombre de síl·labes que té. Cal tenir present que el recompte sil·làbic es fa fins a l'última síl·laba tònica.
*La rima: és la repetició parcial o total de sons en dos o més versos a partir de l'última síl·laba tònica.
* Les estrofes : són conjunts de versos amb un nombre determinant de síl·labes i una rima característica.
EL JOC AMB EL SIGNIFICAT DE LES PARAULES.
Com ja hem vist, la llenguaa literàriaa juga constantment amb la forma de les paraules, amb els sons i les lletres. Però també ho fa amb els significats , buscant sempre sorprendre i commoure el receptor.
El joc del significat és possible gràcies al fet que podem entendre els mots des d'un punt de vista subjectiu. Posem per cas que volem parlar de la mort. Si en parlem de manera objectiva, com ho faria un científic, direm que la mort és la fi o cessament de la vida. Ara bé, si en parlem de manera subjectiva, com ho faria un poeta, se'ns obren un munt de possiblilitats: la mort pot ser un turment que ens amarga, o un tornar a viura, o un alliberament...Tot dependrpa de la nostra percepció particular i de les idees que se'ns acudeixin.
RECORDA
La definició d'una paraula pot ser:
* Objectiva quan s'expliquen les característiques demostrables, que tothom pot percebre.
* Subjectiva, quan n'expliquen el significat des d'un punt de vista particular, a partir d'allò que ens suggereix personalment.
Pel que fa al significat, els recurs+
os expressius de la llengua literàriaa es fonamenten en :
* La relació entre semblants, és a dir, associar conceptes que tenen característiques comunes; per exemple, vida/primavera.
*La relació entre contraris , és a dir, associar conceptes que tenen característiques oposades; per exemple, vida/mort.
*La relació entre diferents, és a dir, associar conceptes que, d'entrada, no tenen res a veure; per exemple, vida/ pou
ELS PRINCIPALS RECURSOS EXPRESSIUS QUE ES BASEN EN LA RELACIÓ ENTRE SEMBLANTS SÓN:
* La comparació - És fred com el glaç És groc com el blat.
* La metàfora- Aquesta vida nostra és el laberint.
El laberint condueix, indefectiblement, a la mort.
RECORDA:
* La comparació és l'associació de semblança que s'estableix entre dos elements que tenen una característica comuna. La relació ve marcada pel nexe com.
* La metàfora també és una associació de semblança entre dos elements, però identificant-los com si fossin el mateix. No hi ha nexe.
RECURSOS EXPRESSIUS BASATS EN LA RELACIÓ ENTRE CONTRARIS.
El recurs expressiu més usat que es basa en la relació entre contraris és l'antítesi. Consisteix a relacionar dues idees oposades.
Una suor freda Plou i fa sol
RECURSOS EXPRESSIUS BASATS EN LA RELACIÓ ENTRE DIFERENTS.
Un dels recursos expressius basats en la relació entre diferents és la sinestèsia. Consisteix a associar dos elements que es perceben a través de sentits diferents:
Una música dolça - La música es percep amb l'oïda i la dolçor amb el gust.
Una mirada aspra- La mirada es percep amb la vista i l'aspror amb el tacte.
Poesia de febrer, de Joana Raspall
Febrer
(Joana Raspall)
Dóna'm la mà i amb peu lleuger fem via.
Arribarem fins a l'arc de Sant martí,
i agafarem colors per disfressar-nos
de flor, com les que creixen al jardí.
Ens voltaran ocells i papallones
coronant d'alegria el nostre front.
La gent ens mirarà meravellada
tot preguntant-se: -Aquests dos, qui són?
La il·lustració és de Carmen Martínez Jover.
Activitat voluntària.: Compta les síl·labes de cada vers i digues quina és al rima.
L'ACCENTUACIÓ
L’accentuació gràfica
En els mots polisíl—labs, la síl—laba tònica és aquella en què recau la major força de veu. Segons la posició de la síl—laba tònica la paraula serà:
aguda (si el cop de veu recau en l'última síl—laba):sec-ci-ó plana (si recau en la penúltima síl—laba): te-lè-fon esdrúixola (si recau en l'antepenúltima síl—laba): mà-qui-na
En els mots polisíl—labs, la síl—laba tònica és aquella en què recau la major força de veu. Segons la posició de la síl—laba tònica la paraula serà:
aguda (si el cop de veu recau en l'última síl—laba):sec-ci-ó plana (si recau en la penúltima síl—laba): te-lè-fon esdrúixola (si recau en l'antepenúltima síl—laba): mà-qui-na
esdrúixoles
(accent a l’antepenúltima síl—laba)
(accent a l’antepenúltima síl—laba)
planes
(accent a la penúltima síl—laba)
(accent a la penúltima síl—laba)
agudes
(accent a l’última síl—laba)
(accent a l’última síl—laba)
sec-
|
-ci-
|
-ó
|
te-
|
-lè-
|
-fon
|
mà-
|
-qui-
|
-na
|
S’accentuen les paraules:
agudes quan acaben -a, -e, -i, -o, -u
amb: -as, -es, -is, -os, -
us
-en, -in
us
-en, -in
o-ca-si-ó
pas-tís
sor-prèn
planes quan no acaben -a, -e, -i, -o, -u
amb: -as, -es, -is, -os, -
us
-en, -in
us
-en, -in
cà-lid
pú-blic
o-rí-gens
esdrúixoles: sempre à-re-a
mà-ne-ga
in-còg-ni-ta
in-còg-ni-ta
Com ja deus haver observat, en català hi ha dues menes d'accent: el
greu, que correspon a la vocal oberta, i l'agut, que correspon a la vocal
tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la e i la
o.
L’accentuació gràfica
1. Cal accentuar les lletres majúscules quan les regles d'accentuació ho exigeixin.
És un país de l'Àfrica.
2. Els adverbis acabats en -ment conserven l'accentuació del mot amb què s'han format.
ràpidament (ràpida + ment) fàcilment (fàcil + ment)
3. Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha a continuació perquè sovint fem recaure la síl—laba tònica en una síl—laba equivocada. Això pot comportar, també, errors d'accentuació.
a) Són mots aguts:
alfil, comitè, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber,
oboè,
oceà, timpà, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit
b) Són mots plans:
pentagrama, cardíac, míssil, monòlit, Àneu, atmosfera, policíac,
rèptil,
torticoli, Kíev, medul—la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac,
omòplat,
leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon
c) Són mots esdrúixols:
aurèola, període, Tàrraco, diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema, Himàlaia, olimpíada, Sàhara, pneumònia, Hèlsinki
1. Cal accentuar les lletres majúscules quan les regles d'accentuació ho exigeixin.
És un país de l'Àfrica.
2. Els adverbis acabats en -ment conserven l'accentuació del mot amb què s'han format.
ràpidament (ràpida + ment) fàcilment (fàcil + ment)
3. Cal tenir en compte la pronúncia dels mots que hi ha a continuació perquè sovint fem recaure la síl—laba tònica en una síl—laba equivocada. Això pot comportar, també, errors d'accentuació.
a) Són mots aguts:
alfil, comitè, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber,
oboè,
oceà, timpà, policrom, poliglot, Raimon, el Tibet, xassís, zenit
b) Són mots plans:
pentagrama, cardíac, míssil, monòlit, Àneu, atmosfera, policíac,
rèptil,
torticoli, Kíev, medul—la, termòstat, tèxtil, víking, amoníac,
omòplat,
leucòcit, dinamo, austríac, pròsper, magnetòfon, intèrfon
c) Són mots esdrúixols:
aurèola, període, Tàrraco, diòptria, elèctrode, Etiòpia, èczema, Himàlaia, olimpíada, Sàhara, pneumònia, Hèlsinki
ACTIVITATS VOLUNTÀRIES D'ACCENTUACIÓ
ACTIVITATS VOLUNTÀRIES ACCENTUACIÓ
ELS DETERMINANTS
 |
| Ara cal estudiar. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada